Notícies

L'Heliogàbal de Gràcia podria tancar definitivament si no li deixen ampliar l'horari dels concerts

Barcelona podria perdre un dels seus epicentres culturals més vibrants dels últims 30 anys. En parlem amb el seu director Albert Pijuan

Borja Duñó
Escrit per
Borja Duñó
Head of Editors, Barcelona
Julieta, Heliogàbal
Foto: Carla EscolàJulieta, Heliogàbal
Publicitat

Barcelona mai ha acabat de trobar la manera de cuidar els petits escenaris de música en directe. L'Heliogàbal, el bar de Gràcia que potser més ha fet per aquesta escena en els últims 30 anys, torna a estar a la corda fluixa per culpa d'una normativa que l'asfixia. I això succeeix només un any després d'inaugurar el nou escenari que li ha permès ampliar aforament i millorar les condicions de so. Ara no els permeten mantenir aquesta capacitat més enllà de les onze de la nit i això els obliga a fer fora 120 persones després del concert (en cas de sold-out) i quedar-se'n només amb 33, mesura que no només és "antipàtica", segons el director del bar Albert Pijuan, sinó que "es carrega el pulmó econòmic de la programació cultural".

Aquest dimecres 17 d'abril els seus responsables tenen una reunió amb l'Icub on demanaran resoldre aquest problema o l'Heliogàbal es podria veure abocat a prescindir d'una de les programacions culturals més interessants de Barcelona, i fins i tot a tancar. "Els concerts de petit format són deficitaris, precisament pel poc aforament amb què treballem", explica Pijuan. "Generem poca taquilla, que no dona ni per a un caixet digne, i la donem als músics. Llavors nosaltres de què vivim? Els cobrem un lloguer de sala de 200 euros i amb això paguem el tècnic. Però darrera d'una programació hi ha molta feina, per fer les coses bé com les fem a l'Helio hi ha un equip de gent treballant, i això al cap de l'any són 120.000 euros i aquests sous els paga el bar, perquè la programació cultural és deficitària", afegeix.

Tenim el reconeixement de tothom des de fa 30 anys, però el districte de Gràcia mai ens ha volgut reconèixer

A això, s'afegeix la despesa que van fer per millorar el local. "Per arribar a ser Espai de Cultura Viva ens han fet fer tantes instal·lacions (rampa d'accés, sostenibilitat energètica, aïllament acústic, etc) que ens costen 50.000 euros l'any de préstecs durant cinc anys, i això un bar de 33 metres quadrats no ho pot suportar", explica. Amb la llicència actual, de bar-cafeteria, l'Heliogàbal està obligat a respectar una capacitat d'una persona per metre quadrat, mentre que als bars musicals i discoteques és de dues persones i a les sales de concerts, de quatre. "El que no té sentit és el que ha fet l'Ajuntament de limitar els espais de Cultura Viva a horari diürn –continua Pijuan–, nosaltres no som una llibreria, som una sala de concerts, i tenim el reconeixement de tothom des de fa 30 anys, però el districte de Gràcia mai ens ha volgut reconèixer, hi ha un excés de zel i així estem ara, com que no tenim el marc legal adequat, està prohibit ballar a partir de les 11 de la nit. És una llei anacrònica", diu Pijuan.

Amb la despesa d'una sala de concerts i els ingressos d'un bar-cafeteria de 33 metres, perquè els fan tancar l'espai nou a les dotze de la nit, el director de l'Heliogàbal assegura que la programació cultural és inviable. Els ingressos del bar són els que financen l'activitat cultural: "Només un 5% són ajuts de l'Ajuntament, la resta ve de la barra", explica. "Només que ens deixessin allargar aquest horari amb el mateix aforament de qualsevol bar musical que aquella hora està obert, seria la meitat de l'aforament permès en un concert i no hauríem de fer fora 150 persones el dia que fem sold-out", proposa.

Fa 30 anys que no hi ha manera, sembla que l'Heliogàbal sigui l'enemic públic número 1

"Des que vam inaugurar l'escenari nou no fèiem fora ningú, però ara ens han tallat les ales i han dit 'no, no, 33', però podem arribar al punt mig, que en serien 72. No ens deixen fer com qualsevol bar musical de Gràcia, i fa 30 anys que no hi ha manera, sembla que l'Heliogàbal sigui l'enemic públic número 1". Pijuan vol que els reconeguin d'una vegada l'activitat, però també critica que els Espais de Cultura Viva hagin de funcionar en horari diürn ("de què hem de viure?"), es pregunta. "I si a Gràcia hi ha molt ambient a la nit, per què l'Ajuntament no posa pacificadors a les zones més tensionades? O engega ajuts pels veïns que vulguin posar doble vidre?" També apel·la a l'educació de la gent que passa pel carrer: "Els que fan soroll són la gent i no nosaltres, nosaltres ja tenim dues persones fora controlant".

Oci nocturn cultural o barri dormitori?

"Si es van carregant la vida al final serà un barri dormitori", diu Pijuan, que reconeix el dret dels veïns al descans, però que també reivindica el dret a un oci nocturn cultural. "Ens oblidem molt de pressa que hem sigut joves i que ens agrada sortir i relacionar-nos. L'Helio proporciona poder gaudir de l'oci nocturn culturalment, i la gent que vol gaudir de la cultura durant l'oci nocturn també mereix respecte, també hi ha una part maca, una part cultural. Esclar que s'ha de controlar, però no matar-ho. Ens fan tancar les instal·lacions a les dotze, però no és millor que la gent estigui en un local insonoritzat i gaudint de la música i ballant?", es pregunta. De moment, l'Helio està pendent de com es pugui resoldre la qüestió amb l'Icub, o Barcelona podria perdre un dels seus epicentres culturals més vibrants dels últims 30 anys.

NO T'HO PERDIS: Els millors concerts de la temporada a Barcelona

Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona

Últimes notícies

    Publicitat