[title]
Una historia manifestament estranya
Els dies de la Festa del Cine solen treure de casa molta penya que no va a les sales des que es va estrenar 'Titanic' o 'Quan en Harry va trobar la Sally'. Sense referents sobre allò que van a veure, sense un 'Time Out' a les mans per informar-se de puta mare sobre la pel·li que veuran, s’atansen a la taquilla en blanc, a cegues. O amb escassa informació. I així passa el que passa: que es planten als Renoir del carrer Floridablanca i demanen una, dues o tres entrades per la pel·li de Cate Blanchett. "La que es diu 'Manifesto' o 'Manifiesto' o, buf, com es digui", hi afegeixen. Llavors entren a la sala 6...
Espectadors fugitius
Si tens sort, i jo en vaig tenir, coincidiràs amb un d’aquests personatges, i xalaràs. S’ha de reconèixer que, dimecres passat, van aguantar amb paciència unes quantes de les caracteritzacions de Blanchett al film de Julian Rosefeldt. Però, a l’escena del funeral, una parella es va aixecar i va guillar mentre esbufegava. Els meus dos companys de sessió i jo mateix quasi no li vam donar importància. En aquell moment, encara pensàvem que seria un fet aïllat. Ens equivocàvem.
Continúa la gran evasió...
Crec que va ser durant la seqüència de la presentadora de la tele i de la dona del temps (dues grandioses creacions més dins de la trajectòria impecable de Blanchett) quan, de cop, van fugir cinc persones més. I podríem afegir a la llista de desertors un més, al qual aquella divertidíssima classe de cinema amb criatures li va semblar delirant. I d’això es tractava, nano. D’exactament això. De provocar. De confrontar un discurs i un marc del discurs. De descontextualitzar el text i observar-ne els resultats.
Provocar, un verb desgraciadament en desús
'Manifesto' recupera, en format d’una pel·li intel·lectual que té molt d’humor, la virtut perduda de provocar del cine i de l’art. Segur que tota aquestes ànimes en pena (més la noia bruna que es va passar tota, tota, tota la sessió consultant els missatges i mirant correus electrònics) pensaran tota la resta de la seva vida en Cate Blanchett, en el sonat alemany que va idear l’excel·lent 'Manifesto' i en la mare que va parir l’una i l’altre.