[title]
L'edició 25 del Sónar ve plena de sorpreses. L'última que han anunciat és l'exposició 'Ni flyers ni posters. 25 años de imagen Sónar'. Aquí no hi trobareu fotos d'actuacions històriques, dels artistes que han passat pel festival ni del seu públic sempre eclèctic (aquí hi hauria una bona expo). Si una cosa té d'únic el Sónar –a banda d'uns cartells que fan cridar d'eufòria, les millors instal·lacions festivaleres de la ciutat (oh, aquella gespa), l'avantguarda en tècniques i artil·lugis musicals i garantia en diversió– és un univers visual potentíssim, excitant i molt reconeixible.
Com hem d'oblidar els seus cartells? Les imatges i vídeos que fan d'aperitiu d'una de les setmanes més emocionants –musical i hedonísticament parlant– del calendari cultural barceloní. A la nostra retina hi ha clavades desenes d'imatges belles, captivadores i inquietants: el matrimoni d'una doble parella de bessons terrorífics (2000), el gos embalsamat que es movia amb rodetes pels racons de la seva villa (1999), el retrat d'una 'família bien' pertorbat per les taques de pixat que exhibien a faldilles i pantalons (2001) i el «Soy Diego Maradona y les espero en el Sónar», del 2002, any del mundial.
Sergio Caballero, un dels tres directors del Sónar juntament amb Ricard Robles i Enric Palau, ha estat des dels inicis del festival, 1994, l'autor de l'imaginari visual d'aquests pòsters, flyers, videos; l'artífex d'un món tenebrós i explosiu que condensa l'esperit transgressor del festival i que entre el 24 de maig i el 23 de juny s'exhibeix al Centre d'Art Tecla Sala a través d'unes 50 peces icòniques distribuïdes en deu sales.
'Ni flyers ni posters. 25 años de imagen Sónar' és el nom d'aquesta exposició que amb el títol ho diu tot. Lluny de suports convencionals, l'autor i comissari ha optat per concebre la mostra com una gran instal·lació que es nodreix de vídeos, escultures, documentació i fotografies que volen trastocar i qüestionar la realitat de l'espectador.
No hi faltaran les bessones telequinèsiques, els nans 'lyncheans' que protagonitzaven el curt 'La Distancia' (2012), els pares dels directors del festival –que van aparèixer a la campanya de 1997– i aquella parella de fantasmes que escapaven de les penombres per fer el camí de Santiago a 'Finisterrae' (2010); peça que va guanyar el Premi a la millor pel·lícula al Festival de Cine de Rotterdam, l'any 2011.
Per acabar d'arrodonir l'experiència, els organitzadors han preparat tres visites a l'exposició, guiades per autèntiques celebritats de l'imaginari d'aquests 25 anys: ni més ni menys que 'El Dioni' (26 de maig), un dels lladres més celebres del país, reconvertit en celebrity de l'últim esglaó de l'star system nacional i imatge del Sónar 2005, els nans del curt 'La Distancia' (2 de juny), del Sónar 2012 i els dos fantasmes de 'Finisterrae' (9 de juny), primer llargmetratge de Caballero i imatge del Sónar 2005.
L'entrada a l'exposició és gratuïta, i durant els tres dies de Sónar un bus connectarà al Centre d'Art Tecla Sala amb el recinte de Sónar de Dia.
