[title]
Com passa amb les zones més turístiques de la ciutat, el que és habitual al costat de la Sagrada Família és traçar un cordó gastronòmic de seguretat de diverses illes de cases per evitar caure en trampes de paelles infectes, calamars mal descongelats i sangria. Així que qualsevol novetat que suposi un raig d'esperança en aquests paratges culinaris s'ha de celebrar.
I és el cas de Madre, una taverna moderna –el concepte està de moda– que pren el relleu d'un local mític al barri: Intertapa que, després de tres dècades, passa el relleu generacional. I és que tot queda en família, com el nom del restaurant permet endevinar. En Leo Chechelnitskiy (Babula Bar) agafa les regnes d'aquest local estratègicament situat al començament de l'Avinguda Gaudí i amb vista al monument més icònic de Barcelona i on ha crescut veient com la seva mare, Alexandra, el mantenia dempeus durant tants anys amb un únic truc: servir bon menjar.
Amb una profunda rentada de cara i una estètica molt cuidada en línia amb les neotavernes que ara tant s'estilen, Madre manté aquesta filosofia de cuina senzilla: bon producte, no complicar-se gaire la vida i les tapes, platets i arrossos com a principal fil conductor d'una carta que vol continuar atraient els veïns en una zona on gairebé són minoria.
I la veritat és que plats com la seva ensalada russa, ben generosa en llagostins, o la tapa de llengua de vaca (cuinada a baixa temperatura durant dos dies i amb un toc de pebre) ens reconcilien amb gairebé tot. Molt bona és també la picada de rossa gallega madurada, la cansalada –finíssima, melosa– i la seva versió lliure del Wellington servit en format croissant. Els cogombres adobats amb kimchi donen un toc asiàtic ben saborós, però els que prefereixen no sortir dels clàssics tenen bones croquetes, gildes, ostres, anxoves, braves… I truites preparades al moment, un altre dels plats que apunten a èxit de la casa.
Compartir algunes d'aquestes tapes i després atacar un dels quatre arrossos que ofereixen en carta (de botifarra i bolets, melós amb presa ibèrica, negre amb calamarsets fregits o paella del senyoret i senyoreta) és un pla fantàstic per conèixer aquesta nova proposta i tornar a passejar per un barri que potser teníeu una mica abandonat. Obren cada dia de la setmana de migdia a mitjanit, així que ara ja sabeu on sopar bé un diumenge nit. Amb vistes a la Sagrada Família i un tiquet que no s'hauria d'allunyar gaire dels 40 euros.
NO T'HO PERDIS: Els millors bars de tapes de Barcelona