[title]
Era molta la gent que va escollir ser a l’escenari Pull and Bear del Primavera Sound el divendres a les 19 h. La majoria eren fans de Manel, que segur que van haver de justificar-se davant les inquisicions dels seus amics: “Realment vols anar a Manel? Però si ja els has vist un munt de vegades!”.
M’imagino que la resposta que devien donar apel·lava a la nostàlgia; al cap i a la fi, la majoria del públic feia pinta d’haver nascut durant els 90 i l’inici dels 2000 i això vol dir que han crescut amb les lletres de Manel. Però parlar només de nostàlgia seria brut: Manel s’ha mantingut rellevant fins a 2022 gràcies al canvi constant, la reflexió i la innovació musical. Ningú amb seny dirà mai que enyora l’època de l’ukelele, simplement perquè estaran massa enfeinats taral·lejant el ‘sample’ de Maria del Mar Bonet de 'Per la bona gent'.
Els versos de Jacint Verdaguer que Guillem Gisbert canta a ‘Formigues’ van ser el tret de sortida del concert. El grup va optar per un repertori festiu i animat amb cançons com ‘Sabotatge’, ‘Tipus suite’, ‘Teresa Rampell’ i ‘Boy band’, i també va regalar al públic la versió reggaetonera d’’Al Mar’. Construïda sobre la base de ‘Mi gente’, de J. Balvin, el tema forma part d’aquesta dèria del grup de revisar i reformular les cançons que els van portar a ser “el grup català revolució del 2008”.
Però les coses són com són: el moment més esperat del públic va arribar amb ‘Benvolgut’. La cançó de Manel que més fans consideren com a perfecta, emocionant i fins i tot misteriosa –avui en dia, la gent encara no ha tret l’aigua clara del que va passar als protagonistes del tema–. La gent la cantava de dalt a baix i no seria exagerat dir que "el meu dit resseguint-li la columna vertebral", ser la frase que va sonar més fort de tota la nit del 3 de juny al Primavera Sound 2022.