[title]
Fa dos anys que es va anunciar que Maria del Mar Bonet actuaria a la vintena edició del Primavera Sound, cosa que es va rebre amb tanta alegria com quan es va saber que els Antònia Font es reunirien a l'escenari també al festival. El concert de Bonet, però, era a més la reparació d'un greuge històric: una de les veus en actiu més importants de la música europea –no diguem de la música en català–, amb més de 50 anys de carrera, no havia cantat mai al festival més gran de la ciutat com sí que ho han fet moltíssimes altres veus veteranes, sobretot de l'àmbit anglosaxó.
Bonet va haver d'esperar dos anys, però finalment va arribar el seu moment, a més, en un entorn privilegiat, el de l'Auditori Rockdelux –que és com es diu durant el festival l'auditori del Fòrum–, un oasi enmig d'un festival mastodòntic, massa gran, amb massa gent perquè els concerts es puguin gaudir amb comoditat. L'auditori no era ple del tot, però el públic que s'hi va congregar va rebre la mallorquina amb entusiasme i ella va correspondre amb un concert intens que es va fer massa curt, una hora que va passar volant i va deixar la concurrència amb ganes de més.
Dansa de primavera
De seguida es va mostrar agraïda amb el festival i és per això que va oferir 'La dansa de la primavera', una peça del disc 'Anells d'aigua', del 1985: "Febrer m'ha duït la carta tan precisa: / Vol que els lilàs s'obrin pels dits / I, en el cor, m'hi creixi una palmera / Què exigent que ve la primavera!", diu la cançó. Bressolant les cançons amb sons que ens feien viatjar per la Mediterrània i que de vegades ens endinsaven en terrenys de la psicodèlia, l'acompanyava el sextet format per Dani Espasa al piano, teclats i acordió, Borja Penalba a les guitarres i veus, Toni Cuenca al contrabaix, Antonio Sanchez a les percussions i Marc Vila a la bateria.
Bonet també es va recordar de dues figures clau de la música catalana desaparegudes aquest any: Jordi Sabatés, autor dels magnífics arranjaments de teclat de 'Jo em donaria a qui em volgués'; i Pau Riba, de qui va cantar 'Es fa llarg esperar'. Tampoc va faltar 'Alenar', la cançó que van samplejar els Manel a 'Per la bona gent' i que ha fet descobrir Maria del Mar Bonet a gent de noves generacions.
Amb el greuge històric reparat i l'esperança que el nom i la veu de Bonet hagi arribat a orelles de noves fornades de públic local i estranger, Bonet es va acomiadar amb un únic bis, una 'So de pastera' a cappella seguida d'una ovació que ens va tornar a llançar al sol del festival, a les cues, a les aglomeracions.