[title]
Marta Salicrú era cap de redacció de Time Out Barcelona quan va entrevistar Rosalía en aquestes mateixes pàgines. Encara no havia publicat el seu debut 'Los Ángeles' (2017), amb Raül Fernàndez 'Refree', però ja anàvem veient que aquesta noia de Sant Esteve Sesrovires tenia potencial. Directora de Radio Primavera Sound des de fa una mica més de cinc anys, Salicrú publica 'Rosalía de la A a la Z' (Libros Cúpula, 2024), un llibre que posa en relleu l'immens ventall de referències que ha contribuït a construir el ric i particular univers de l'artista.
Quan et fas fan de la Rosalia? Si és que recordes el moment.
Abans fins i tot de sentir-la, perquè recordo perfectament que hi havia com un cert rum-rum, un rebombori al voltant d'aquesta artista i vaig tenir ‘fomo’ de la Rosalia abans d'haver-la arribat a escoltar, fins i tot perquè em vaig assabentar del concert de l'Heliogàbal quan ja havia passat, o havia pensat d'anar-hi i al final no hi vaig anar. I després em van encantar les seves primeres col·laboracions amb C. Tangana. Abans que publiqués ‘Los Ángeles’ (2017), vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar-la i em va encantar. I des d'aleshores...
Quan vas dir: “Aquesta noia serà una estrella”?
Doncs el que recordo clarament és el concert que va fer acompanyada del Refree a la plaça de les Glòries, en el marc d'un dia de la música, i hi havia molt poca gent. I la sensació que recordo, era de... On dimonis està la gent? Com és possible que aquesta artista estigui actuant gratis i això no estigui ple de gent fent cua fins a Sagrada Família? I la veritat és que tots els moviments posteriors, cada vegada que ha anat assolint una fita, mai no m'han estranyat. Tampoc crec que la primera vegada que la vaig veure digués “guanyarà molts Grammys, la veurem en una foto sepultada per Grammys”. Però no m'ha sorprès cap de les fites que ha anat aconseguint.
"La figura de la Rosalía com a productora és una idea en la qual volia insistir molt"
Ets la persona que sap més de Rosalía, ara mateix? Potser més que fins i tot ella, que potser dirà “ah, d'acord, això no me'n recordava!”.
Estic convençuda que no soc la persona que més sap de Rosalia del món, perquè els membres de la seva enorme comunitat de fans ho saben absolutament tot. I de fet, una de les coses que he intentat al llibre és compensar amb context aquesta informació que no és nova. És a dir, aquestes dades que els fans ja saben, intento ubicar-les en un context més historiogràfic, perquè puguin aprofundir, afegir-hi bastant de ‘fan service’ i un munt de vocabulari ‘Rosalia-coded’, de manera que les persones que parlen aquest llenguatge sentin que parlem el mateix, que és el llenguatge de la comunitat de Rosalía.
Per què has fet el llibre en forma d’abecedari?
El llibre està inspirat en ‘Abcdfg’, l'interludi que hi ha a ‘Motomami’, i a partir d'això està ordenat de la A a la Z. Hi ha totes les lletres de l'abecedari, fins i tot les lletres que no surten a ‘Abcdfg’. Cada una d'aquestes lletres tenen algunes entrades, algunes més, d'altres menys, i el que he intentat aconseguir és que a banda d'aquesta lectura alfabètica, o fins i tot de consulta, sigui possible o tingui sentit una lectura cronològica, de manera que la selecció de les paraules que hi ha a les primeres lletres de l'abecedari han volgut explicar els inicis de la seva trajectòria, mentre que les últimes lletres ens traslladen al context més actual, aquest moment en el qual estem esperant a veure cap a on tira.
A part de l'estructura de l’A la Z, creus que hi ha una tesi, al llibre? És a dir, tens una teoria sobre Rosalía repartida per totes les entrades?
Si bé quan vaig començar a treballar en els textos no tenia una tesi clara, m'he anat adonant i he volgut insistir molt en el fet que la veu no és l'únic instrument de la Rosalía, sinó que el seu altre instrument és l'estudi. La figura de la Rosalía com a productora és una idea en la qual volia insistir molt. Crec que ella també hi ha insistit en pronunciaments públics i que és essencial visibilitzar-ho, perquè les dones han estat tradicionalment invisibilitzades en el rol de producció, un rol al qual moltes vegades no hi han tingut accés, però és que quan l'han tingut tampoc no s'ha mostrat.
Creus que encara els pot sorprendre en els pròxims anys? Quin sostre creus que té tant pel que fa a popularitat, com a estrella global, com en l'àmbit creatiu, artístic?
És difícil fer un càlcul de possibles sostres comercials, perquè en la indústria actual, amb els algoritmes, hi ha certa imprevisibilitat, però sí que penso que la Rosalía no ha tocat sostre artísticament. Ella de vegades s'ha expressat dient que s'imagina continuar fent cançons quan sigui una persona de la tercera edat (“Si tienes sesenta y te endiablas cuando una mujer frontea es que no has aprendido nada, es que tienes un problema”). Igual que altres creadores que han demostrat que assolint la maduresa van arribant a estadis més elevats de la seva obra, m’agradaria veure la Rosalía adulta arribant a cims de la seva carrera. Potser amb discursos més d'avantguarda, potser no arribant a un públic tan massiu, però tant de bo que sí.