[title]
Meritxell Falgueras, sommelier i comunicadora, acaba de publicar la seva primera novel·la: 'Tasta'm, Wines and The City'. La sommelier més mediàtica de Catalunya ens mostra la seva visió de la Barcelona del 2010, una ciutat efervescent en un moment d'avantguarda gastronòmica. Ella en tenia vint-i-tants i estava a la cerca d'ideals com el vi i l'home perfectes: aquest és 'Un roman à clef' amb moltes dosis de sexe, humor i ganes de viure.
'Tasta'm, Wines and The City', és la teva primera novel·la, però no pas el primer cop que publiques un llibre.
És la meva primera novel·la, però el meu cinquè llibre. Jo sempre he parlat més tècnicament del vi i de com s'elabora, però ara parlo del que passa quan s'han obert aquestes ampolles, de les vivències que hi ha quan es comparteix una copa de vi. La novel·la passa a la Barcelona del 2010, quan la ciutat era el centre del món culinari.
És autobiogràfica? Quants fets o episodis reals hi ha al llibre?
Bé, mig, mig. Són coses que m’han passat i coses que m’hauria agradat que em passessin. Tenia ganes de parlar sobre els xafardejos en el món del vi, de les festes del cava, del que passa en els esdeveniments i d’altres temes que potser són una mica desconeguts si no formes part d’aquest món. Però tot amb una mica de sal i pebre.
En el llibre descrius molts fets comparant-los amb vins. Com descriuries el llibre si fos un vi?
Seria un cava rosat. Amb molta bombolla, amb glamur. Potser un 'Pinot Noir', una mica internacional, ja que les protagonistes se'n van a la Toscana, a París i a Eivissa.
He escrit el llibre com a teràpia per a la Meritxell que buscava un príncep blau
Quin és el teu vi preferit?
Tots els que siguin originals. El que em molesta d'un vi és tenir la sensació de ja haver-lo tastat abans. M'agraden els vins que em sorprenguin. En el llibre em descric a mi mateixa com un Chardonnay, però és veritat que també m'hauria pogut descriure com un Garnatxa Blanca de la D.O. Catalunya. M'agraden les varietats blanques amb terres minerals que poden agafar més volum en boca.
"Agafa el teu cor trencat i fes-ne art" és la primera frase del teu llibre, per què?
La veritat és que és un llibre que he escrit una mica com a teràpia per aquella Meritxell que buscava un príncep blau. Buscava el vi perfecte i el vi perfecte no existeix. Precisament el que ens agrada del vi és que tingui un punt sobre madurat o que sigui una mica àcid. Les coses que no són perfectes són les que al final sí que ho són. No existeix el vi perfecte: és perfecte quan és el que més t'agrada a tu i el que et senta millor en aquell moment vital. El que no et fa por demanar-te'n una altra ampolla. I el mateix amb els homes. El missatge que vull donar és: casa't amb qui vulguis mentre no et divorciïs de tu mateixa.
Amb quin vi recomanaries acompanyar la lectura del llibre?
Me l'imagino amb qualsevol vi que puguis menjar 'finger food'. La millor part del vi és compartir-lo, i que s'acabi l'ampolla per poder-la omplir de sentiments.
Finalment, podem esperar més novel·les en un futur pròxim?
Pròxim, no. El següent llibre ja fa temps que el tinc al cap i també serà de ficció, un conte. Vull anar combinant ficció i no-ficció. Però necessito temps, vull parlar de vi sense parlar de vi, però estic molt centrada en els meus fills que són petits, les xarxes socials i els mitjans. Ara necessito sortir i passar-m'ho bé. I per escriure necessito moments tristos i d'introversió, que ara mateix no tinc. Ara mateix sóc molt feliç, molt més que quan vaig escriure el llibre.
NO T'HO PERDIS: Les noves llibreries que has de conèixer
Llegeix el número d'abril de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat