[title]
'L'aranya' no només ens permet recuperar un text magnífic d'Àngel Guimerà al TNC que el director, Jordi Prat i Coll, ha portat al seu terreny, sinó que ens permet gaudir a sobre d'un mateix escenari de dues actrius fonamentals de l'escena contemporània: Mima Riera i Paula Malia. Riera és la protagonista, la Rosa, la botiguera. I Malia és la Isabel, una secundària amb molt de pes. Si bé totes dues han coincidit a la sèrie Valeria (Netflix), mai no havien participat juntes en una obra de teatre.
Més enllà de Valeria, no heu treballat gaire juntes, oi?
Paula Malia: Hem coincidit en projectes, però no hem tingut escenes juntes.
Mima Riera: Mai ens barregen. Hem estat fent Valeria, on ella és una de les protagonistes de la sèrie i jo tinc un personatge a la tercera i a la quarta temporada, però quasi ni ens creuem.
P.M.: I aquí tampoc no ens creuem gaire.
M.R.: Tenim una escena.
I, a més, la Isabel intentarà fotre-li el marit a la Rosa!
M.R.: Ja veus... La veritat és que m'ho posa difícil, la tia.
Quin ha estat el repte de fer un Guimerà?
M.R.: Jo vaig fer 'Terra baixa' fa molts anys, com quasi tothom, penso. Per a mi, aquesta funció de 'L'aranya és molt especial perquè el primer paper que vaig fer amb consciència que volia ser actriu va ser la Nuri de 'Terra baixa', quan tenia 13 anys. El desig de ser actriu neix en aquest teatre, a més a més: una funció de Magda Puyo a la Sala Tallers. Llavors, me'n vaig a l'agrupació teatral de Sentfores a fer la Nuri de Terra baixa. Tornar a Guimerà tants anys després és brutal i tornar-ho a fer en aquesta sala és emocionalment molt bèstia.
El primer paper que vaig fer amb consciència que volia ser actriu va ser la Nuri de 'Terra baixa', quan tenia 13 anys
P.M.: Jo no havia fet mai un Guimerà. És un honor fer-ne un, perquè és un clàssic i, al final, són textos que estan molt ben escrits i es fan pràcticament sols. Però tinc més la sensació d'estar fent un Prat i Coll, que és molt guai i és una cosa que, com a actriu, tenia moltes ganes de fer. És un check, fet. Perquè el Jordi, per a mi, com a autor, com a director, com a creador, taca molt tots els seus projectes, en el millor dels sentits. I tots els personatges són molt particulars i ell té una manera molt particular de fer, molt creativa.
I a tu, a més, et fa cantar en francès!
P.M.: Sí!
M.R.: Revisitar els clàssics és revisitar el patrimoni cultural nostrat. Estem molt acostumats a valorar el que ve de fora, autors meravellosos de fora, i de vegades coneixem poc el que tenim a casa. De Guimerà coneixem moltes peces com Terra baixa i La filla del mar, però donar a conèixer al gran públic una peça desconeguda d'aquest autor que va ser internacional i meravellós és una feina que hem de fer, també.
Què és L'aranya per a vosaltres?
M.R.: Per a mi és una oportunitat molt gran de fer un personatge protagonista en una sala com aquesta. També un acte d'amor molt gran. Sento que estem fent una de les obres més personals de Prat i Coll que, com bé ha explicat, li dedica a la seva família i parla dels seus orígens. Està sent una cosa molt especial... Quan estàs enmig d'un procés és difícil entendre què estàs fent. Potser d'aquí a un temps, et diré 'L'aranya' per a mi ha sigut no sé què. Quan hi estàs immers és molt rar... Per a mi, ara, és un acte d'amor immens al teatre, a aquest ofici, i a la seva família, i als seus orígens. És xulíssim poder formar part d'aquest moment.
P.M.: Com a obra, com a artefacte, comença d'una manera i acaba de manera molt diferent. La peça és un drama. El que passa és que, passat pel filtre Prat i Coll, comença sent bastant una comèdia.
M.R.: Ell et dirà un drama costumista.
P.M.: Tot passa en un colmado. Hi ha un punt de nostàlgia molt gros, perquè l'acció està situada el 1968 i ens hem hagut de familiaritzar molt en com es venia i es comprava en aquella època: què és una lliura de formatge o de pernil...
D'entrada et poses les mans al cap, i no és un comportament tan estrany, ni tan masclista
M.R.: I el comportament de l'època, perquè moltes coses ens les mirem des del prisma d'avui dia, perquè moltes coses han canviat i evolucionat.
P.M.: I d'entrada et poses les mans al cap, i no és un comportament tan estrany, ni tan masclista.
M.R.: Com a actor, des de dintre, no has de jutjar els comportaments i passar-los per la mirada d'ara, sinó la de 1968.
P.M.: És una mica Rue del Percebe, perquè a dins d'aquell colmado hi ha els veïns d'aquell barri que venen a comprar i tots són força particulars. També tenim una companyia meravellosa. I de mica en mica L'aranya va entrant en joc. Tot es va ennegrint.
Heu treballat directament la versió de Prat i Coll, o vau llegir primer l'obra original de Guimerà?
M.R.: Ell ens va passar l'original i després la seva versió. Però jo no tenia coneixement d'aquesta obra fins que ell ens va trucar.
P.M.: Jo tampoc.
Quines sensacions teniu?
M.R.: Em sembla molt interessant la versió que ha fet.
P.M.: És més lúdica.
M.R.: Sí, és més lúdica i té molt de sentit. Al final, li ha tret la pols, l'ha acostat...
P.M.: No direm el què, però el final seu fa que l'obra sigui més contemporània.
Prat i Coll canvia la localització de l'obra: de Barcelona a Girona. I fa que els personatges parlin en un gironí tancat. Això també ha estat un repte?
M.R.: Un repte i, a l'inici, una dificultat molt gran. Perquè quan busques la veritat del personatge, t'expresses d'una manera. Ara penso que acaba sent una eina que construeix el personatge, com el vestuari, la caracterització... Ens ha costat sentir-nos còmodes amb aquest parlar.
P.M.: Jo no he pillat, perquè el meu personatge és l'únic que és de Barcelona. I jo soc de Barcelona... He après moltes coses, com el “mama, pessiga”, que vol dir que el menjar crema. O anar conill. Fem servir moltes expressions.
M.R.: Està fent un retrat d'una societat concreta.
Mima, qui és la Rosa?
M.R.: La Rosa és el personatge principal, una dona que treballa en aquesta botiga de queviures i no pot tenir fills. El matrimoni protagonista té aquest problema, fa molts anys que ho intenten i no hi ha manera. Llavors, han de lluitar contra aquesta impossibilitat que tenen i en una societat on això era gairebé un fracàs.
Però és més el seu marit qui vol tenir fills, qui té el desig més gran, molt més que ella...
M.R.: Sí, i això és una de les coses noves, perquè normalment tenim més associat aquest desig a la dona. I en aquesta obra, qui porta més aquest desig és ell. Ella gairebé ni s'ho pregunta. A la versió del Jordi, el més xulo és cap al final, quan es pregunta si realment ho vol o no, si la vida que té és la que desitja.
La Isabel és una mica l'antagonista?
P.M.: És una dona que ve de Barcelona, és una mica outsider del món gironí, moderna, es parla de lliure, però també està atrapada en les convencions del seu temps. És molt amiga d'en Grimau, el propietari de la botiga, surten molt en el 600, se'n van a veure pel·lícules, ella és molt informal... De mica en mica, amb en Grimau, aniran teixint aquesta teranyina.
M.R.: Seria com el Iago d'Otel·lo.
L'Otel·lo de Shakespeare és una referència, oi?
P.M.: Hi ha molts paral·lelismes, sobretot pel que fa a la gelosia.
M.R.: A la gelosia que van sembrant els personatges. La desconfiança...
P.M.: També hi ha el mateix de Terra baixa, la sensació que quan ens anem apropant a la ciutat, tot es corromp. El personatge del Miquel, el marit de la Rosa, té alguna cosa de Manelic. És un personatge molt pur, que de mica en mica es va embrutant. Ve del poble, arriba a la ciutat...
M.R.: I es corrompen!
Paula, L'aranya' és la teva segona Sala Gran d'aquesta temporada, després d'Ànima. Com ho portes?
P.M.: Molt feliç. Em sento molt afortunada. Com a actriu, no sempre tens l'oportunitat de treballar en un teatre així, amb una sala així, amb un equip així. Tot i que aquest és un projecte molt diferent del d'Ànima, és un luxe.
I tu, Mima, aquest és el teu primer protagonista a la Sala Gran...
M.R.: És la bomba. És un canguelo. Però estic molt contenta i m'ho estic passant molt bé... Hi ha una responsabilitat, també, perquè és una obra tan personal del Jordi... Al final, li està dedicant a la seva mare i vindrà el dia de l'estrena. L'he anat a conèixer. Amb tot l'amor i tot el cor, es tracta de posar l'ànima i tot el que tens al teu abast per explicar aquesta història.