[title]
Al final, la pluja va respectar la jornada inaugural del Cruïlla 2023, la de dimecres, que des de fa unes edicions es dedica al rap i les músiques urbanes. Triquell va ser l'encarregat de la desagraïda labor d'obrir el festival a les cinc de la tarda, mentre centenars d'assistents feien cua per accedir al recinte. Llàstima, perquè si l'entrada hagués estat més fluida, ben segur que el de Sant Quirze del Vallès hauria començat amb més públic. Malgrat tot, el grup –en tot moment es va presentar com a banda: "som Triquell"– es va mostrar contundent des d'un inici i l'esplanada es va anar omplint de mica en mica, al ritme de cançons com 'CBD i espardenyes' i 'Jugular', del seu primer disc 'Entre fluids' (2023).
A la mateixa hora començaven els concerts de la barcelonina Lia Kali a la carpa, amb un directe elèctric i una veu portentosa i aflamencada que bascula entre la rumba i les noves músiques urbanes; i el del malagueny Delaossa, amb cançons que tiren més cap al pop amb deix rumbero que al rap, malgrat les bases electròniques. Tant el seu concert com al del canari Cruz Cafuné –més contundent, més raper–, van pecar de monòtons, potser perquè no tenen una proposta escènica adaptada a un espai tan gran com l'escenari principal del Cruïlla.
Molt més vibrants es van mostrar Las Ninyas del Corro, duo de Sant Adrià i del Bon Pastor amb un hip-hop 'old school', intel·ligent i combatiu no escatima ganxos melòdics ni consignes polítiques: "On ha quedat el rap protesta? Si el rap era per parlar d'això, no? De que no podem viure a Barcelona per culpa dels preus del lloguer". De moment, Felinna Vallejo y Laüra Bonsai tenen un disc, 'Onna Bugeisha' (2021), i van insinuar que ja era hora de treure'n un altre. Les seguirem amb atenció per les bones cançons i pel directe, contundent, pel qual comptaven amb ballarins i ballarines de breakdance i fins i tot van mirar d'organitzar un pogo. També va oferir un bon show el gallec Sen Senra, un artista curiós, perquè va començar la seva carrera fent garatge rock i ha anat evolucionant cap a una música urbana suau i tranquil·la, una mica en la línia de Frank Ocean i que en directe es reforça amb un cor de quatre veus.
Altres raperes que també van oferir molt bons concerts van ser la valenciana Tesa amb el seu 'Rap d'arrel' (amb el 'cantaor' d'Alcúdia Joanatan Penalba), i la vallesana Santa Salut, amb una potència escènica formidable, de principi a fi. Totes dues actuaven a la carpa, mentre que la condició de cap de cartell requeia sobre Nicki Nicole, argentina de 22 anys que compta amb milions de reproduccions dels seus vídeos i cançons i que es va erigir en el plat fort de la nit. Amb un xou pensat i coreografiat –ara sí– per grans escenaris, va congregar la major part dels assistents i els va delectar amb hits com 'Dispara' i '8 AM', mentre alguns dissidents es divertien amb l'esbojarrat 'show' de La Élite, el grup de punk electrònic de Tàrrega que va posar de cap per avall l'escenari de l'amfiteatre amb ritmes desenfrenats, més pogos i crits de 'Mata a tu jefe'.
