[title]
Amb 2,5 milions de seguidors a Instagram i 1 milió a TikTok, Noemí Casquet (Sabadell, 1992) és una de les divulgadores sobre sexualitat més influents del món. Es va donar a conèixer amb la trilogia 'Zorras', novel·les protagonitzades per unes dones joves que volen gaudir del sexe sense complexos, i que també s'han convertit en sèrie (Atresplayer, 2023). Aquest any ha estat especialment prolífic per a aquesta periodista d'energia i simpatia abassegadores: ha publicat la novel·la 'Éxtasis' i ha estrenat 'Origen', un espectacle que rodarà per diversos grans teatres i auditoris de l'Estat Espanyol i ciutats de Llatinoamèrica i que ja ha penjat el cartell de 'No hi ha entrades' en molts d'ells. A més, al setembre inaugurarà al Santo Amor, una escola de 640 metres i tres plantes al centre de Madrid que vol convertir en el "temple de la sexualitat, de l'espiritualitat i, en general, del benestar".
Parlem amb ella l'endemà de l'estrena d''Origen', la xerrada en què ens convida a tornar a pràctiques com el tantra per millorar i expandir la nostra vida sexual.
Tant a 'Éxtasis' com a 'Origen' parles sobre l'obsessió de la nostra societat amb els genitals.
A la nostra cultura pensem que tot passa per les vulves i pels penis. Realment tenim molt associat al nostre imaginari col·lectiu que sexe és igual a genital. I encara que som éssers sexuats i anem amb uns genitals enganxats al cos, la sexualitat no depèn únicament d'aquests genitals, sinó que tenim tot un cos que és propens i està obert a sentir plaer. Quan trenquem amb aquesta associació de sexe i genitals, el que estem aconseguint és que la sexualitat no tingui data de caducitat. Si ho seguim associant, la resposta anatòmica tard o d'hora es perdrà i ens adonarem que a certes edats sembla que estiguem esperant al corredor de la mort.
I també parles de la necessitat de la calma. Anem accelerats i també volem arribar a l'orgasme com més aviat millor. En aquest sentit, què penses de joguines eròtiques com el Satisfyer, que el que et venen és que en dos minuts ja tens la feina feta?
En realitat el Satisfyer, o les joguines eròtiques en general, han fet una revolució de la nostra sexualitat també, I han fet que puguem parlar sobre aquests temes i que persones que no es dedicaven en absolut a la sexualitat puguin sortir a xarxes socials dient: "Guau, he trobat aquesta meravella!". El clítoris s'ha posat en boca de tots: això m'encanta dir-ho, perquè és veritat, perquè el clítoris hi és com a protagonista de tot això. Però, d'altra banda, una estimulació tan directa i tan ràpida ens porta a aquest punt on està la societat i aquest sistema, que és un sistema superconsumista, superaccelerat, on gairebé no estem en contacte amb la presència i aquí i ara: sempre estem vivint en el futur o en el passat. Aquesta botiga de joguines eròtica ens indueix uns orgasmes molt ràpids i el cos no té temps a processar-lo, a preparar-se per a això. Al final acabem programant el nostre cos segons aquest plaer i de vegades a moltes persones els genera dificultat de trobar un altre tipus de plaers més subtils, perquè t'acostumes a uns nivells tan elevats que una cosa que et satisfeia molt ja no et satisfà i depens d'aquest aparell.
Què hi proposes?
Aquests aparells no són dolents en si, però sí que hem de controlar-los i dir: "D'acord, no ho faré servir cada vegada que em masturbi, sinó una vegada faré servir un succionador de clítoris, una altra vegada faré servir un vibrador, una altra vegada les meves mans, una altra vegada em masturbaré subtilment amb el frec del frec de la tovallola". O sigui, són un munt de qüestions, de petits estímuls que diuen al cervell: "Això també és possible i aquest estímul també i aquest també i d'aquí s'amplifica el nostre plaer".
A la teva pàgina web expliques que vas decidir dedicar-te a la divulgació de la sexualitat quan tenies 18 anys. Com vas arribar a aquesta certesa des de tan jove?
En realitat va ser una mica abans, als 14 perquè vaig començar a viure la meva revolució sexual i jo li preguntava a la meva mare: 'Què és un orgasme, mama? Com puc fer una mamada?' I la meva mare mai no va tenir cap prejudici a explicar-me la veritat de tot, d'una manera molt natural. Jo m'he educat amb aquesta naturalitat en el sexe i en la meva educació sexual a la família, especialment a la meva mare. I a partir d'aquí jo exercia una mica del que estic fent ara, una mica de periodista. Me n'anava a la font, que era la meva mare, agafava la informació i me n'anava a les meves amigues i l'hi donava. Ara vaig a fonts molt més antigues, agafo la informació i la dono a les meves amigues, que s'han multiplicat en milions de persones. Però bàsicament la dinàmica és la mateixa, és una dinàmica de ser un canal per a la resta.
Ara vaig a fonts molt més antigues, agafo la informació i la dono a les meves amigues, que s'han multiplicat en milions de persones
També t'ho volia preguntar, sobre el pudor de parlar de sexe en família. Generalment, són temes que es guarden per a la intimitat, però tu no només en parles, sinó que les mostres en públic. Com ho porta la teva família?
Sí que és veritat que la meva mare sempre m'ha donat suport, ha estat fidel seguidora i sempre ha estat al meu costat, al peu del canó amb tot. A la resta li ha tocat una mica més respirar-ho, sobretot als meus avis, però en realitat així que van veure el que feia i van entendre des d'on ho feia... La meva àvia, per exemple, és una de les meves fans més grans i sempre m'està fent costat, sempre em diu que és supernecessari, tant de bo ella hagués tingut aquesta educació sexual, tant de bo ella hagués tingut l'alliberament. Sempre em diu: "Tu no et casis, no tinguis fills, però folla moltíssim". Jo estic sanant el llinatge familiar al final, no?, tenint orgasmes per qui no en van poder.
Al teu espectacle hi ha imatges reals de masturbacions de penis i vulves...
Sí, a 'Origen' hi ha una projecció on surto amb les meves mans fent una masturbació a una vulva i una masturbació a un penis, per parlar sobre moviments. I en comptes que fos un plàtan, perquè em sembla il·lògic, crec que s'ha d'educar des del cos real. Un xef no agafaria menjar de plàstic per ensenyar-te a fer uns macarrons amb formatge, agafa macarrons i agafa formatge. Aleshores agafo genitals perquè n'estem parlant. I són les meves mans. Quan ho veus, ho veus d'una manera tan natural, tan educativa... És com: 'D'acord, estic veient unes mans i estic veient una vulva i un penis i uns moviments que m'estan ensenyant i estic aprenent moltíssim'.
Abans explicaves que als 14 anys vas començar la teva vida sexual. La teva sexualitat ha anat creixent sense parar o hi ha hagut una mica de muntanya russa?
La meva vida sens dubte ha estat una muntanya russa a nivell sexual. Al començament jo ho vaig viure tot des de l'absoluta curiositat i molt ràpid. Als 14 anys et diria que vaig fer gairebé tot o tot. Va ser provar-ho tot, tenir aquesta connexió amb el meu cos i dir: 'Guau, quina passada això!'. He tingut parelles de llarga durada i fa 10 anys que no soc monògama, això també m'ha ofert experimentar amb altres persones. Però arriba un punt en què el sexe, tal com el vaig concebre a nivell social, m'avorria moltíssim. I deia: 'Crec que hi ha alguna cosa més enllà de tot això; crec que la gent ha de trobar altres fórmules”. I a partir d'aquí vaig començar a investigar molt més sobre el BDSM. Vaig començar a provar una mica els límits d'intensitats al meu cos. Em va agradar, perquè em portava a estats que m'induïen també la meditació. Però sabia que hi havia una mica una mica més enllà.
I vas seguir investigant...
Sempre m'havia fascinat l'antropologia, la història i el món ancestral. Així que fa cinc anys, en aquesta voràgine d'experimentar, de veure què passava i de dir que sí, vinga, tastarem, em vaig trobar just l'eina que necessitava. Em vaig trobar amb aquesta part més mística de la sexualitat. Jo he estat una persona que des que sóc petita tinc força contacte amb el més enllà o amb allò intangible. No puc no creure'm, perquè és la meva realitat. I quan el sexe em va portar a aquestes realitats i fins i tot em va amplificar molt més, va ser una bogeria com poder controlar el meu cos, controlar la meva energia, com poder entrar en estats alterats de trànsit, com poder experimentar al·lucinacions i qüestions que perfectament una persona em podria dir: 'Amiga, què t'has pres? Dóna'm el mateix'. I són absolutament substàncies naturals. Jo no prenc substàncies de cap mena ni d'alcohol, però tot i així em puc induir aquests estats estant de festa. Puc estar com a mitjà col·locada amb la vida, perquè això ja és natural al meu cos i m'han donat les eines per poder-ho fer.
Va ser una mena de revelació...
Això va fer que estigués absolutament agraïda a la sexologia moderna, perquè em va consolidar les bases del coneixement i de la ciència. D'altra banda, però, [estic] absolutament agraïda i fascinada amb la sexologia i amb la part de la sexualitat ancestral, perquè aquestes civilitzacions de fa milers d'anys m'han canviat la meva vida avui dia. I això és el que intento fer també per a la resta del món, donar-li aquest coneixement. El sexe, allò que estem vivint, és gairebé un 30%, perquè és molt superficial i molt centrat en els genitals. Però ens queda un 70% que ens pot portar a uns estats increïbles. La ciència comença a investigar sobre tot això. I és fantàstic cap a on porta. I sé que encara em queda un camí molt llarg que he de fer al voltant d'aquest món. En cinc anys he après moltíssim. En 20, doncs ja t'explicaré si segueixo viva, és clar. I està bé.
Vivim només un 30% del sexe, perquè és molt superficial i molt centrat en els genitals
Tens milions de seguidors, i com més gran és la comunitat, també tens més possibilitat de tenir 'haters'.
En realitat no tinc tant 'hate'. La meva feina és una feina política però és molt subtil alhora. Jo no obro melons grans com el feminisme, sinó introdueixo el feminisme dins de pràctiques, per exemple com menjar-te un cony, i aquí introdueixo el feminisme. Quan obro melons una mica més grans i més polítics, aquí sí que em plou força 'hate' i sí que noto que la gent, com és la meva opinió, també hi pot estar en contra, però quan parlo de coses tan subtils com masturbar o les postures, com que no és una cosa política a priori –tot i que el sexe és molt polític, però la gent no n'és conscient–, rebaixa una mica la part del 'hate'. Per mi és com el cavall de Troia: en realitat, sóc aquí com, no passa res, jo et vinc a ensenyar això, vinc a ensenyar-te un munt de tècniques de sexualitat, però et trobes amb el feminisme, la caiguda de la masculinitat... Et trobes que el sexe és polític, amb l'antisistema que hi ha al darrere, i com la humanitat estem perdent aquesta connexió entre nosaltres. Aquesta humanitat, aquest punt ritualístic, tot això t'ho trobes allà dins.
Com va sorgir la idea d'obrir una escola?
Ara mateix tenim Santo Amor en línia. Bàsicament, nosaltres gravem cursos i tallers sobre sexe explícit, és a dir, hi ha un curs de com menjar-te un cony, surt un cony, surt una llengua i això és el que passa. La gran majoria estan dirigits per sexòlogues o persones especialitzades al camp. Què passa? Que a mi em queda una mica curta la part que treballem amb sexe explícit, perquè no és el mateix la teoria que la pràctica. D'aquí va néixer fa força temps al meu cap la necessitat de tenir un espai físic on es pogués experimentar tot això. Per mi és súper important tenir una escola on puguis anar a fer classes de tantra, de sòl pelvià, d'hipopressius, de la menopausa –que no ens en donen cap informació–, d'activació del desig sexual, de BDSM, de Shibari, de bondage, d'un munt de coses.
A quin tipus de públic està adreçada?
Ens dirigim als joves, sí, però la meva obsessió són les persones de més de 65 anys, que de sobte entenen que la seva sexualitat s'ha perdut. Volem obrir l'espai a persones grans, perquè crec que és molt important l'acompanyament pel que fa a la seva autoestima, a la seva sensualitat, a la seva sexualitat, que va més enllà de tot això, amb la salut mental, perquè la gent gran té l'índex de suïcidi més elevat i això no sabem. Crec que és súper necessari un acompanyament a totes les etapes de l'ésser humà al voltant de la seva sexualitat i un acompanyament presencial i experiencial. I això serà Santo Amor.
View this post on Instagram
Has escrit llibres, estàs amb aquesta gira en espectacles, obris una escola... Què és el que ve després? Ja ho has pensat?
Fa uns anys crec que t'hagués dit 'sí, després d'això ve això més gran' i ara estic aprenent a sostenir. És molt important perquè tinc molta facilitat creativa, però molt poca facilitat de sustentació. I això és el que m'està ensenyant 'Origen': 'D'acord, ho has llançat, però ara cal sostenir una gira. Has llançat Santo Amor, però l'escola ha de funcionar i s'ha de sostenir'. El meu objectiu sempre va al voltant d'aquests projectes que ja het donat a llum. Evidentment, és important per a mi seguir escrivint llibres. L'any que ve se'n publica un de molt diferent de tot el que he estat fent. És una no ficció. D'altra banda, Santo Amor, si funciona a Madrid, el pas següent serà Barcelona. Sí, el següent pas serà Barcelona perquè em ve de gust que n'hi hagi també a la meva terra. Crec que Barcelona obrirà moltíssim les portes a la sexualitat d'aquesta manera. I més que Madrid, jo crec, la veritat és que Barcelona està com a molt en contacte amb la sexualitat i les experiències.