[title]
Els melòmans ho saben bé. El pas dels anys i la turistificació de Barcelona han buidat de comerços musicals els voltants del carrer Tallers i la Rambla. Botigues de discos selectes i comerços d'instruments musicals han cedit a la pressió de la moda ràpida, les botigues de carcasses de mòbils i fins i tot, glups, als pollastres. Per això té rellevància la imminent obertura del Guitar Legends Hall, un museu que vol explicar la història del rock mitjançant una impactant col·lecció de més de 50 guitarres elèctriques que van ser tocades per llegendes del rock com Kiss, Queen, Metallica o Aerosmith.
La situació de l'equipament –que obrirà al públic el proper 7 de juny, les entrades ja estan a la venda– és tan impressionant com la col·lecció que reuneix: situat al carrer Portaferrissa, 16, és un espai de 1.500 m² dividit en vuit zones temàtiques. L'impulsor d'aquest museu singular –l'únic de les seves característiques a Europa– és el col·leccionista de guitarres Juan José Castellano. "La intenció no es tracta només de posar una col·lecció de guitarres de músics famosos, sinó explicar la història del rock a través de l'evolució de la guitarra elèctrica", explica Castellano.
La nostra intenció és explicar la història del rock mitjançant l'evolució de les guitarres
El col·leccionista puntualitza que la col·lecció es divideix en dos tipus de peces: guitarres que van estar en possessió i ús de músics il·lustres –com la Gibson Melody Maker que va fer servir Gary Moore amb Thin Lizzy– però també edicions limitades de models fabricats per a músics que porten la signatura del guitarrista en qüestió. L'exemple més cridaner: la Ibanez Steve Vai JEM DNA, un model que a més de la signatura del mag de les sis cordes... Té sang del mateix Vai barrejada amb la pintura!
El museu està dividit en diferents àrees temàtiques: una exposició temporal sobre l'electrificació de la guitarra, la rèplica d'un bar de blues dels anys 50 –amb guitarres de BB King o Clapton–, una exposició permanent centrada a l'arribada de la música rock a la televisió (amb una guitarra de George Harrison!), un espai dedicat al festival de Woodstock, amb guitarres de participants com Hendrix, Santana i Neal Schon ("la família d'Hendrix va fer quatre rèpliques de la que va fer servir a Woodstock i una la tinc jo", comenta satisfet), i una altra dedicada a l'impacte de la MTV a la música (amb instruments de The Cure o Paul Stanley de Kiss).
La cirereta del pastís: la recreació d'una sala de concerts en què en tres pantalles immersives, una per paret, projectaràn l'holograma d'un músic tocant vuit riffs i solos cèlebres. Són enregistraments fets pel guitarrista del museu, que disfressat de Hendrix o Angus Young, per exemple, tindrà projectada a la cara els trets dels músics mitjançant intel·ligència artificial.
Cada guitarra està exposada en el seu context i explica una història
També hi haurà una botiga de discos i llibres i un espai per a presentacions de grans marques de guitarres i amplificadors, com ara Gibson o Marshall. Tot és interactiu: la visita es farà amb una audioguia que es connecta a cada espai i cada guitarra amb la música i les explicacions pertinents. I més interacció: hi haurà un espai on els visitants puguin tocar diferents guitarres (però cap de les peces valuoses, és clar).
Castellano posa èmfasi que "cada guitarra explica una història i està exposada en el seu context. I cada adquisició té la traçabilitat garantida, amb una explicació detallada de com va arribar a les meves mans". A això volia arribar. Aquest és un hobby car, no? Castellanos, industrial dedicat a la fabricació de peces de placa solars, té guitarres des dels 14 anys i es va ficar al món del col·leccionisme de guitarres "a mig camí entre la inversió i la passió".
Però així com la majoria dels col·leccionistes venen per comprar, ell no té intenció de desprendre's de les peces. "Aquest és un museu viu que evolucionarà, amb exposicions temporals", vaticina, així com una agenda regular d'actuacions, presentacions, tallers i classes magistrals. Guitar Legends Hall ocupa un palauet del Gòtic on hi va haver un H&M i per a Castellano "és una manera de recuperar una mica de musicalitat en un barri on hi ha massa botigues de souvenirs i carcasses de mòbils".
NO T'HO PERDIS: Els museus més curiosos de Barcelona