[title]
Són quarts de vuit de la tarda d'un dijous qualsevol. No soc en un carrer qualsevol de Barcelona. Enfilo el carrer Tuset. La joventut de la zona alta –la mateixa que per Nadal col·lapsa el carrer Mandri fent botellón de Moët i Rioja del bo– omple de gom a gom bars de tapes com 4 Latas i Jaleo, en un preludi de juernes de perreo d'Armani i Gucci. Una porta més amunt, al número 17, s'esdevé una escena molt diferent. Soc en la preinauguració –per a amics i família– de la nova cocteleria del Grup Confiteria. El nou bar conceptual del grup –es podria comissariar una exposició dels seus locals, perquè tots tenen coartada artística– és Focacha (Tuset, 17): una cocteleria retrofuturista amagada rere una focacceria, Focacha.
En aquest cas, el primer nivell de lectura és retre homenatge a la moguda de la gauche divine i el Bocaccio d'Oriol Regàs (que era a Muntaner, però tenia fil directe amb Tuset Street, que també era una peli de la Montiel, que volia modernitzar la diva folclórica acostant-la a la modernitat cool catalana). "Volem un carrer Tuset molt millor del que hi ha ara, volem restaurar-hi una mica de dignitat i afiliar-nos amb la tradició de Jaime Gil de Biedma, Leopoldo Pomés o Teresa Gimpera", m'explica l'Enric Rebordosa, un dels socis de La Confiteria (mentre xerrem, entra el fill de Pomés, Poldo Pomés, propietari de Flash Flash i el Giardinetto). Regàs, per cert, és un ídol per a La Confiteria, a qui ja reten homenatge a la Bodega Molina. Make Tuset great again? "Fa de mal dir, perquè queda trumpista, però sí", riu Rebordosa: a l'entrada, a la focacceria, hi ha penjades fotos de Permanyer, Joan de Sagarra, Carme Balcells, entre altres alegres companyies.
Volem restaurar una mica la dignitat del carrer Tuset
Creuem el que sembla la porta de la nevera i Focacha esclata: és una mena de cocteleria-boîte discoteca inspirada en l'obra en la instal·lació Visiona II, que l'arquitecte i dissenyador Verner Panton va dur a terme per a Bayer l'any 1970. "Hem convertit la instal·lació efímera en un espai físic", em diu l'Isern Serra, el dissenyador. Focacha et sacseja, però de manera amable: la llum de la sala de la barra, envoltada per mòduls de colors intensos i cromàtics, es reflecteix subtilment a la base de la barra, creant una atmosfera dinàmica i immersiva.
El terra, les parets i el sostre, tots revestits de moqueta, potencien la sensació d'intimitat i sofisticació. La segona sala és la del DJ, més íntima i fosca, amb sofàs sinuosos i una cúpula al sostre. I el darrer pas és un passadís de miralls i llum, pur art òptic. Com fotre's un còctel al bell mig de la pel·li de Barbarella, tu. "Hi ha moltes referències a l'art òptic. Panton va ser el primer a dignificar materials pobres com el plàstic a còpia d'aplicar-los colors, i això m'agrada molt", m'explica Rebordosa. Les llums i tot el mobiliari són dissenys originals del mateix Panton.
La cocteleria és intensa i elegant, però poc barroca
"Hem fet un gran disseny, i cal que estigui tot a l'alçada. I això inclou la cocteleria, que és intensa i elegant, però de cara a barraca, sense molta parafernàlia", m'explica en Lito Baldovinos, mentre m'allarga el meu segon Dolly Parton de la nit: un trago a base de tequila, soda de síndria i bitter de chipotle. Picant, afruitat i cítric, una delícia que no fumeja ni enrampa. Però si te'n fots masses, et vindran ganes de fusionar-te amb les corbes vellutades de la moqueta de les parets, que per alguna cosa són simpàtiques i molt orgàniques. Baldovinos m'explica que aquí hi havia La Bolsa i una cadena de plats precuinats, i no cal dir que s'ha guanyat amb el canvi.
Al bar d'entrepans de l'entrada, la façana speakeasy, m'hi trobo el cervell culinari de l'operació, el chef Víctor Ferre (Cafè del Centre), que m'explica que han volgut fer una focacceria, que ara és un concepte de moda, però amb accent català i espanyol. "Si t'hi fixes, els italians preparen entrepans calents, però no els planxen. Nosaltres sí", matisa.
Fan servir un pa fet a la pastisseria Canal, alveolat i lleuger però també ferm, boníssim. Ingredients com botifarra negra, sobrassada o anxoves de l'escala casen d'allò més bé amb l'entrepà italià. Una derivació com al focaccia de botifarra rostida esparracada, amb crema de bolets i stracciatella, salsa verda i ruca no enyora la porchetta. Els preus: entrepans de 10 a 13 euros i còctels entre 14 i 17. Us sembla car o bé de preu? Això és Tuset Street, mainada, i a Barcelona no hi ha cap lloc com aquest.
NO T'HO PERDIS: Les millors cocteleries de Barcelona