[title]
El Born va ple de cartells de cocteleries i restaurants en anglès que prometen "extra large grilled cheese sandwiches", "best ramen in town" i còctels amb els quals és possible fer un "living on the edge". No negarem que molts d'aquests llocs són de qualitat, però cou que després de tants anys sent receptor de tendències i turisme, la identitat local del Born i la Ribera –el barri medieval de Barcelona–vaig quedant més diluïda que l'aspirina que et prens l'endemà de rondar les barres del passeig.
Per això és d'agrair que el segon projecte del 'bartender' italià Luca Corradini, la Teresa Sáez, a càrrec del màrqueting i les xarxes socials, i l'empresari José Carlos Infante sigui el Bestiari: ni més ni menys que una cocteleria... Dedicada al bestiari popular i mitològic de Barcelona! Cada trago de Bestiari, que és on hi hagué la cocteleria Borneo, el carrer Rec, està dedicada a una fera fantàstica. El concepte és una idea a mitges de Sáez i Corradini. Ella és de Toledo, "i en Luca és italià, i sempre m'han cridat molt l'atenció les bèsties mitològiques de Barcelona, mai abans n'havíem vist. Vivim molt a prop del Born, i cada dos per tres vèiem sortit bèsties, correfocs i geganters. I pensàvem: 'què coi està passant' aquí?", riu Sáez.
Com el seu Mariposa Negra, Bestiari Còctel Bar és un projecte radicalment artesà. Si en el primer bar el fil conductor era l'univers literari de Ruiz Zafón i els gots de ceràmica fets a mà un, a Bestari manen les feres medievals i els gots de coure i metall (cent per cent aptes per a l'us alimentari, ens asseguren). "El Born és un barri molt medieval, on hi havia els gremis d'artesans, encara avui n'hi ha, i vam voler imaginar la cocteleria com a una mena de cantina medieval, amb les feres i gent que begués amb gots de coure", explica Sáez.
Tots els gots són fets a mà un per un pel cocteler
L'interiorisme casolà, cent per cent ideat i executat per Corradini, sembla absorbir la llum del sol i converteix el bar en una penombra ombrívola amistosa (O no. Per tot arreu hi ha versions minimalistes de les feres del bestiari que confegeixen al lloc un toc inquietant). Corradini em fa passar al taller de la cocteleria: primer veig les garrafes de licors que elabora ell mateix –amaretto, limoncello, licor de xili...– i després entrem al taller de sòlids.
Amb rotaflex i bufador –de metall, no pas de cuina!– m'ensenya com talla tubs de coure, en solda el fons i hi afegeix un peu de ferro retorçat i els decora fins convertir-los en gots del còctel. Això és sí que és 'heavy metal', i no pas els vasos de fantasia amb decoració de fons de peixera en miniatura! "Som una cocteleria d'autor al cent per cent i artesana en la mesura del possible. I això és el que volem proporcionar al client: un producte artesà i únic, començant pels gots, i acabant per un concepte local i que tingui a veure amb el barceloní", explica Corradini.
El cocteler va estar treballant a l'American Bar del Savoy, entre d'altres, i sap molt bé el que es fa. Tasto l'Estarrufadet (en honor al bebè drac de Poblenou on els nens pengen els xumets): limoncello casolà amb sal de l'Himàlaia, melmelada de gerds, llimona, suc de taronja fresc, xarop de boldo –una herba remeiera– i essència de pi. Un trago boníssim, amb un punt cítric i de fruita carnosa que davalles com aigua fresca. "Ojo, que les bèsties poden ser protectores i simpàtiques però també malignes", riu Sáez.
La gent en comença a estar tipa del minimalisme perfecte d'alt estànding
De fet, hi ha una primera part de la carta que són tragos frescos i saborosos –tots es poden demanar sense alcohol– i una segona de tragos curts i forts. I així, passem de feres simpàtiques i afruitades com el Fènix o la Mulassa a animalots amb mala llet i pes específic, plens de fum i bosc frondós, com una Víbria que passa de dragona mamelluda malcarada a un trago amb whisky fumat, vi de porto, amaretto i licor d'avellanes casolans. Corradini, que ha retallat i pintat un per un els plafonets de fusta de les parets, considera que passar una estona al Bestiari estimularà la gent "cansada del minimalisme perfecte d'alt estànding".
I tot i ser un bar que apunta al local, està fet seguint l'escola anglesa: " 'people, product, placement', les tres coses de què estan fets els bars", diu Corradini. Seguint aquesta norma, si us ve de gust un trago clàssic i respectable –digues negroni o whisky sour– us el prepararan amb el seu ofici i sense cap problema. He dit respectable: de mojitos de verd nuclear no us en faran pas!
NO T'HO PERDIS: Les millors cocteleries de Barcelona