[title]
“Passo molt pel carrer París i un dia, amb la moto, vaig aturar-me en un semàfor just a l’altura del pàrquing. Vaig veure l’espai, on abans hi havia una empresa que venia a cotxes, i em vaig adonar que estava buit. I se’m va encendre la bombeta”. Moishan Gaspar és el fundador de Parking, un nou espai d’art contemporani de l’Eixample situat, com el seu nom indica, a l’entrada d’un garatge. Aquesta peculiar sala expositiva ja ha obert –va inaugurar a principis del mes de novembre– i està pensada perquè es pugui visitar 24 hores al dia, set dies a la setmana, 365 dies l’any.
“La idea de fer exposicions en espais alternatius i de caràcter públic fa temps que m’interessa”, explica l’impulsor de Parking. De fet, ell és l’exdirector de la Fundació Gaspar, i amb aquest nou projecte buscava “una oportunitat de fer art públic des d’un espai peculiar i podent demanar a artistes contemporanis que hi col·laborin mitjançant instal·lacions site-specific”, explica. Això suposa tot un repte, perquè la sala (tot i que no permet l’accés i funciona com un aparador) ha de ser visible i ha d’estar il·luminada 24 hores al dia. “Les condicions són molt diferents de qualsevol espai expositiu d'un museu, una fundació o una galeria comercial… sobretot pel que fa a la seguretat, la protecció i la conservació de les obres”, puntualitza Gaspar.
Ara, quan els barcelonins travessin el carrer París, entre cotxes, motos, bars i aparadors comercials, podran descansar els ulls en una instal·lació de l’artista nord-americà Robert Barry, un dels noms més rellevants del minimalisme i l’art conceptual. “És un home de 90 anys, que té una trajectòria de 70 anys dedicats a l’art contemporani, i amb qui ens fa molta il·lusió estrenar aquest espai”. Tot i que primer se li va plantejar si es podia adaptar alguna peça que ell ja tingués en aquesta sala singular de Barcelona, Gaspar explica que “quan l’artista va veure el projecte va voler generar una peça especialment per Parking”.
La mostra de Barry a Parking està comissariada pel britànic Mathieu Copeland, i consisteix en una instal·lació 'site-specific' per aquest espai que té el nom de 'The real thing'. I per què? “L’obra planteja un diàleg entre dues frases que formen part del nostre imaginari popular. D’una banda, el 'To be or not to be' de Shakespeare i, de l’altra 'It’s the real thing', que durant molts anys va ser l’eslògan de Coca-Cola”, explica el comissari.
Copeland, que actualment treballa en la monografia de Robert Barry més ambiciosa que s’ha escrit fins al moment, afegeix que la singularitat d’aquesta peça rau en l’ús de les parets i els vidres de la sala. “Barry sempre treballa amb la cultura popular i el llenguatge, però no ho ha fet mai confrontant els textos des d’una oposició entre els vinils de paret i els de la finestra”, puntualitza.
És una instal·lació ideal per un espai com Parking perquè posa a l’espai públic una reflexió al voltant de frases conegudes per tothom. A més, la instal·lació destaca per l’ús d’un color vermell intens, tant en el color de la paret com en el vinil amb què s’escriuen les frases. Això, tal com explica Moishan Gaspar, és una manera que té l’artista d’alertar-nos de “com el llenguatge es difumina i perd significat” en la societat contemporània.
La idea de Gaspar és que Parking aculli tres exposicions a l’any, sempre convidant artistes a jugar amb l’espai i produint peces pensades expressament per fer que aquesta petita sala d’art destaqui entre el bullici quotidià de l’Eixample. A Barcelona potser no estem avesats a veure sales d’aquesta mena, però el comissari de l’exposició explica que són un tipus d’espais a l’alça. “A la Leeds Beckett University, on imparteixo classe, tenim una 'window gallery' que és molt popular”, afegeix. “Al final són espais genèrics que tothom coneix, però per aquest precís motiu són únics en la seva manera d’acostar l’art a la ciutadania”, sentencia.