[title]
La Fundació Antoni Tàpies ha canviat de nom: ara és el Museu Antoni Tàpies perquè, tal com ha explicat la directora Imma Prieto, “la paraula museu defineix molt millor el que som: treballem amb l’obra de l’artista, però també amb els seus principis”. El nou nom és només un dels molts canvis que es couen dins l’edifici modernista de Domènech i Montaner que acull el museu. Aquest 2024, la institució està de celebració per l’Any Tàpies i entre la programació hi havia aquesta instal·lació que ha cobert la façana del museu de tessel·les de plàstic groc. Concretament, 123 metres quadrats d’un gran tapís que vol ser un recordatori del nostre passat colonial i esclavista.
Serge Attukwei Clottey (Ghana, 1985) és un artista que converteix bidons de plàstic i altres materials de rebuig que els països rics abandonen al seu país en tapissos de colors. Amb aquests grans llençols de plàstic cobreix edificis i monuments que tenen reminiscències colonials, i l’edifici del Museu Tàpies n’és un gran exemple. Es tracta de l’antiga Editorial Montaner y Simón, una construcció modernista, estil que va ser possible gràcies a les riqueses de l’extracció colonial. Ara, gràcies a l’artista, les restes de plàstic que països rics com el nostre envien a morir a l’hemisferi sud tornen al lloc d’on provenen, però en forma d’obra d’art.
Aquesta pràctica de perforar, cosir i fusionar materials trobats ha estat batejada per l’artista amb el nom d’afrobidonisme. Aquest concepte emmarca l’art que parla de la cultura material global que porta, per exemple, a l’abundància de bidons de plàstic groc al continent africà que no han estat fabricats allà, i que serveixen com a pista de la història geopolítica i el present neocolonial d’Àfrica. Així doncs, l’art de Clottey serveix com a sistema de redistribució i com a vehicle de reflexió sobre la realitat migratòria i econòmica del continent africà.
La transformació de la façana, que té per títol “Afterlife Voyage” (Viatge al més enllà), forma part de l’exposició ‘Més enllà de la pell’, comissariada per Imma Prieto, que convida l’espectador a reflexionar sobre el medi ambient, l’economia global i les desigualtats, contradiccions, migracions que se’n deriven. A més, paral·lelament s’ha plantejat un programa públic articulat en diàleg i col·laboració amb diverses comunitats residents a Barcelona com el Teatre Nacional de Catalunya, el festival Grec, la sala Periferia Cimarronas, einaidea, la Filmoteca de Catalunya i l’Institut Francès de Barcelona, entre d’altres.
La inauguració de l’exposició, que és la primera de l’artista a l’estat, va fer honor al caràcter revolucionari de l’artista. El dimarts 2 de juliol, una rua ciutadana encapçalada per l’artista va recórrer el centre de Barcelona fins al Teatre Nacional de Catalunya. Hi van participar la sala Periferia Cimarronas i einaidea, una plataforma d’investigació i programació cultural de la Fundació Eina.
Fins al 19 de juliol, el Museu Antoni Tàpies romandrà tancat temporalment per canvi d’exposicions, però tothom qui passegi pel carrer Aragó pot aixecar la vista i contemplar com tessel·les de plàstic groc de Serge Attukwei Clottey cobreixen la façana de l’edifici modernista.