Pròsper Riba, quan bufar vidre es converteix en art

És un jove bufador de vidre que té el taller a Sant Martí, però que rep encàrrecs de dissenyadors d’arreu. Les seves peces s’exposen a galeries i s’han fet un lloc en el món de l’art contemporani. Pròsper Riba fa d’artista i artesà a parts iguals sota la marca ‘The Glass Apprentice’, un nom que fa referència a la tècnica ancestral del vidre bufat. Les seves creacions honoren la tradició i, a la vegada, demostren que d’aquesta tècnica que sovint associem als mercats medievals en poden sortir formes i colors d’una contemporaneïtat innegable. És un dels protagonistes del RADAR BCN, una secció on cada mes trobareu noms que brillen entre la multitud barcelonina i que val la pena seguir.

Però, com un jove de Barcelona acaba estudiant vidre bufat i dedicant-s’hi? “Vaig acabar els meus estudis de disseny a l’Escola Massana amb un treball final que era una làmpada de vidre”, explica en Pròsper. L’interès pel vidre va anar lligat a una revelació: hi havia molt poca informació sobre com treballar-lo. Això va dur el jove al Glassworks Mateo Gonet de Suïssa. “Allà vaig tocar totes les disciplines del vidre i la que més em va fascinar va ser la del vidre bufat”. Després d’això va marxar cap a Alemanya, per continuar formant-se només en aquesta tècnica. 

“M’interessa el vidre bufat perquè quan treus el material del forn no tens absolutament res”, descriu l’artesà. “Només tens una massa que es mou, que en aquell moment està en un estat incontrolable. I a poc a poc amb paciència, amor i delicadesa vas construint una base per després crear una làmpada, una escultura o el que sigui”. El procés, però, és força més complex que això. Per poder treballar el vidre, cal que estigui a una temperatura de 1.200 graus. Això s’aconsegueix amb un forn d’alta potència, del qual s’extreu el material completament desfet i, a partir d’aquí, es modela “amb fustes, acariciant-lo amb paper de diari mullat i finalment també amb eines metàl·liques”. 

Amb paciència, amor i delicadesa vas construint una base per després crear una làmpada, una escultura o el que sigu

Al seu taller (que comparteix amb altres artesans i industrials) hi ha dos forns. Un de gran, per les peces de grans dimensions, i un de més petit que triga menys a escalfar-se i li serveix per a les creacions més petites, com els Little Dancers. Aquest tipus d’escultures “són el meu moment de creació”, explica en Pròsper. “Estan fetes amb barlotes, peces de vidre de color saturat que tornem a escalfar, i a partir de les quals es crea una bombolla. Estan pensades perquè tothom pugui tenir accés a una peça de vidre bufat”. 

D’altra banda, però, la seva feina també l’ha portat a dissenyar làmpades, portaespelmes, gerros i altres objectes més funcionals. “Al taller treballem amb molts fronts oberts sempre i també materialitzem encàrrecs d’altres dissenyadors, que tenen una idea, però necessiten ajuda posant-la a la pràctica”. És un dels avantatges de ser una de les poques persones de Catalunya que s’hi dedica: “El nom i la marca ressonen, sempre hi ha ulls que ens miren”, admet. Darrere de les peces no només hi ha les mans d'en Pròsper: “L’equip també està format Telma Araújo, la meva assistent i orfebre. La Telma és aprenent de bufadora de vidre i m’ajuda en moltes peces, perquè moltes creacions no les puc executar sol”. 

Passejant pel seu taller, entre escultures llampants, penjadors fets de vidre, ampolles i objectes que costen d’identificar, és fàcil acabar-se preguntant què és, ben bé, el vidre bufat. Se sent artista algú que cada dia s’asseu a bufar un líquid de 1.200 graus? O potser és més fàcil sentir-se que formes part d’un gremi artesanal? Per a en Pròsper, això “és una cosa que va a dies: a vegades sento més artista, hi ha moments en què em sento més dissenyador i hi ha altres dies que simplement soc executor”. Ara, té clar quan és que s’ho passa millor. “Gaudeixo més quan em sento artista, quan reflexiono sobre el material i, a la vegada, em deixo endur per ell”, admet en Pròsper. “Quan el material s’enfada o no vol seguir els passos que jo li imposo, m’agrada deixar-me portar. El resultat és sorprenent, si deixes que el material et sedueixi”. 

NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona