[title]
El futur de Lluís Pasqual com a director del Teatre Lliure està sent qüestionat només pocs dies després que el Ple del Patronat del teatre decidís perllongar fins al 2021 el mandat de l'actual director, que és en el càrrec des de 2011. L'any que ve finalitzava el seu segon mandat i des fa mesos que hi ha moviments en el sector teatral que qüestionen que Pasqual, que ara té 67 anys, sigui la persona adequada per encapçalar la institució. S'estava demanant una limitació de mandats (dos, com a molt) i que fos una dona l'encarregada de dissenyar un nou Lliure.
Però el 28 de juny passat, el Ple del Patronat va ratificar Pasqual per dos anys, durant els quals ell s'ha compromès a iniciar un procés de renovació dels actuals estatuts que regeixen el funcionament del teatre. Sempre segons allò que es va acordar, aquests canvis els proposarà una comissió creada específicament amb aquest encàrrec, la qual ha de ser escollida per una junta extraordinària del patronat que se celebrarà al setembre. Entre els canvis proposats, es vol que la tria del nou director, diu el Lliure en un comunicat, "es faci per concurs obert i amb un mandat de quatre anys prorrogable a un altre, sempre consecutiu". També caldrà incloure en els nous estatuts la garantia d'una programació artística el més paritària possible.
Però un post a Facebook de l'actriu Andrea Ros ha fet que tot salti pels aires. Entre moltes altres coses, Ros, que ha plegat de La Kompanyia del Lliure, diu: "A mi, el Lluís Pasqual m'ha cridat, m'ha ridiculitzat, m'ha posat en evidència, i l'he vist fer-ho impunement perquè "és un geni" , i els genis criden, els genis tracten malament a la gent". L'acusa de maltractador.
El col·lectiu Dones i Cultura, que diu aplegar unes 800 dones artistes, avui mateix, ha demanat la dimissió de Pasqual, pel "tracte vexatori que el director Lluís Pasqual dóna de manera sistemàtica a les seves treballadores i treballadors". Tot adreçant-se directament a les institucions que formen el Patronat del Lliure (Ajuntament, conselleria de Cultura, Diputació de Barcelona i ministeri de Cultura), diuen: "Aquestes pràctiques abusives no només són contràries als drets laborals més bàsics sinó que són intolerables en una societat democràtica. Així que exigim el cessament de Lluís Pasqual i Sánchez com a director del Teatre Lliure".
COMUNICAT DE SUPORT A LLUÍS PASQUAL
El Lliure, mentrestant, manté el silenci. Des del departament de Premsa del teatre diuen que no responen a manifestos anònims. L'únic que s'han limitat a fer, per ara, és a divulgar un manifest de suport a Pasqual, firmat, entre d'altres, per Emma Vilarasau, Frederic Amat, Núria Espert, Eduard Fernández, Carmen Machi, Antonio Banderas, Ana Belen, Juan Echanove, Eduardo Mendoza, Josep Maria Flotats i Vicky Peña. Sobta l'absència de dramaturgs o de membres de La Kompanyia, o de directors de teatres públics catalans, sobretot de gent de teatre de menys de 45 anys.
Davant la denúncia de Ros, el comitè d'empresa del teatre, a petició de l'assemblea de treballadors, reunida aquest migdia, ha decidit encarregar un estudi de salut laboral que permeti aclarir les acusacions contra Pasqual, ja que ha rebut altres denúncies.
Des de les institucions, no poden deixar de mostrar certa "incomoditat" davant de la volada que ha agafat la denúncia de Ros, el comunicat de Dones i Cultura i la reacció del Lliure. A la Generalitat, segons RAC1, ens emplacen a la reunió extraordinària del 14 de setembre. A l'Ajuntament, per ara, estan analitzant els fets. I a la Diputació, on l'actor Juanjo Puigcorbé acaba de plegar com a conseller de Cultura, no els agrada gaire el caire que han agafat les coses.
Tot i les excel·lents xifres d'ocupació i públic que ha registrat el teatre en els últims anys (sempre vora el 90%), hi ha molta gent que pensa que Pasqual hauria de plegar i, sobretot, que el teatre ha de posar al dia els seus òrgans de govern. No hem d'oblidar que la persona més jove del patronat és Àlex Rigola, que té 49 anys. Fonts coneixedores del funcionament del teatre asseguren que el patronat no representa socialment la Barcelona teatral de 2018. Hi ha, per exemple, poquíssimes dones i molts pocs nascuts després de 1960. Ara han decidit fer-ho, però deixen la renovació en mans de Pasqual.