[title]
El poderós directe de Queralt Lahoz va fer tremolar el petit escenari Four Roses. Abans de començar, la cantant admetia que li feia por actuar al Cruïlla. Després de taral·lejar algunes lletres de Juan Luis Guerra i veure que el seu públic se les sabia, els agraïa de tot cor la seva presència: “I tot així heu escollit venir a veure’m a mi!”, reia.
El concert va combinar moments festius i de solemnitat que permetien a l’artista lluir totes les seves facetes: des de la Queralt més folklòrica a l’artista urbana. Lahoz les va encarnar a totes dues a través d’un canvi de vestuari que reflectia la transició de l’estètica hip-hop (pantalons i samarreta amples) a la indumentària flamenca (farbalans i lluentons) passada per un filtre modern.
Entre cançó i cançó, sonaven escales flamenques amb sintetitzador i Queralt Lahoz ballava, ocupant l’escenari amb una presència pròpia d’algú amb anys d’experiència. Lahoz cantava al Cruïlla deixant clar que ve de l’extraradi, “on hi ha transsexuals, immigrants, persones pobres”. Les lletres de les seves cançons honoren aquesta herència i també són un homenatge a les dones de Santa Coloma de Gramenet, que li van mostrar de petita “tot allò que no surt als llibres”.