[title]
Un bon dia, Jetse Batelaan es va trobar discutint amb el seu fill sobre Cristiano Ronaldo i va arribar a la conclusió que el futbolista portuguès no li agradava gens, perquè “és una icona del poder, algú que només vol ser un heroi, l’estrella més gran”. I va pensar que l’havia de posar en el seu proper espectacle. I així va néixer 'The story of the story', el debut a Barcelona, al Teatre Lliure, de l’holandès Batelaan i la seva tropa, Theater Artemis.
1. Guanyador de l'ITI Award
Batelaan arriba a Barcelona just quan li acaben de concedir el prestigiós ITI Award, per ser “un dels protagonistes menys convencionals d’una nova generació de professionals del teatre a Europa”. Un guardó que en els últims anys han guanyat Milo Rau (2016), Christoph Marthaler (2010), Jürgen Gosch (2009), Frank Castorf (2003) i Pina Bausch (1990).
2. Gelós dels ballarins
Cristiano és a 'The story of the story' un titella de deu metres casat amb Beyoncé, la parella perfecta, que se’n van de pícnic amb la canalla i tenen “por d’aquest món”. També veurem un grup de gent primitiva que adora CR7, una veu que ens explica la història de la història i una sèrie d’objectes cubistes sense història. “És una performance sobre com una història pot sobreviure sense història”, indica Batelaan, que no amaga la seva “gelosia” cap al món de la dansa. “Als ballarins no els pregunten mai de què va el seu espectacle”, es lamenta.
3. Contra el virtuosisme
Per ell, “el teatre no és un lloc on expressar l’èxit, sinó el lloc on mostrar el fracàs”. Per això, diu, no li interessa el virtuosisme dels seus actors. Vol igualar intèrpret i espectador, apropar les seves mirades. “Normalment, en un teatre, l’espectador espera que passi alguna cosa en escena, i en els meus espectacles, l’intèrpret, també”, dispara.
4. A la recerca de la mirada del nen
Per això, afegeix, busca la mirada dels nens de 7 o 8 anys, la seva expressivitat, sovint allunyada de les convencions, del quedar bé i del políticament correcte. 'The story of the story' no deixa de ser el resultat d’una conversa entre un nen a qui no li agrada el futbol i un pare a qui li agrada molt.
5. No li interessa el drama
“Intento crear moments en què no sabem què passarà, moments pertorbadors en ambdós sentits, tant per al públic com per a la companyia”, afirma Batelaan. “No miro el teatre de manera clàssica: no m’interessa ni el drama, ni el conflicte en escena”, afegeix, taxatiu.
6. L'experimentació constant
El director holandès busca l’experimentació constant, fer del teatre un lloc a l’expectativa, on hi ha unes lleis preestablertes que es poden trencar. Sap, però, que com a éssers humans necessitem històries i ell ens les serveix crues, aptes per a tots els públics amb ganes de passar-s’ho pipa, com nens de 8 anys.
NO T'HO PERDIS: Al teatre per 12 euros... o menys