Qui és qui a 'El dia de la marmota', el gran musical d'aquest Nadal

El 2 de febrer es va convertir en una mena de malson per al meteoròleg Phil Connors. L'endemà d'un dia tan avorrit com tots els altres, en què va haver d'anar a Punxsutawney, es lleva i s'adona que el calendari no ha avançat, que encara és a 2 de febrer. Està atrapat en el temps. El 2016, Tim Minchin i Danny Rubin van convertir en musical la famosa pel·lícula de 1993 protagonitzada per Bill Murray i Andie McDowell. Aquest Nadal, amb el títol d''El dia de la marmota', arriba al Coliseum, per primer cop fora del món anglosaxó, la versió catalana d'aquest musical, dirigida per Enric Cambray i amb Manu Guix en la direcció musical. Quins actors i actrius la protagonitzen? Quins són els seus reptes? Té futur el musical en català? Tot això els hem demanat als grans artistes que han tirat endavant aquest projecte.

Roc Bernadí (Phil Connors)

Roc Bernadí té clar que 'El dia de la marmota' és “el repte més gran a què s'ha hagut d'enfrontar mai”. Primer, perquè no surt d'escena en tota la funció. En segon lloc, perquè dona vida a un personatge que “passa per totes les etapes de l'ésser humà: desesperació, arrogància, per arribar a adonar-se que el secret de la vida està a valorar les petites coses”. A més, ha d'adaptar-se a una música que va de la mà de “les necessitats dramatúrgiques”, és a dir, que sembla que es repeteix, però que va introduint petites variacions. Bernadí ha participat a musicals com 'La jaula de las locas', 'Aladdin', 'El despertar de la primavera' i 'Kinky Boots', entre d'altres.

Diana Roig (Rita Hanson)

La Rita Hanson és la productora d'en Phil i no el pot ni veure. A la pel·lícula, té un paper de crossa del protagonista, però al musical guanya pes. “No és el complement d'en Phil i explica coses que farà que molta gent s'hi senti identificada”, apunta. “Aquest personatge té una cosa molt especial que no havia fet mai, que no acumula, que sempre torna a començar de zero”, afegeix. Diana Roig diu que ha hagut desaprendre tot el que havia après fent teatre, ja que el 'reset' constant de la Rita és un desafiament majúscul. L'actriu va guanyar el Butaca 2020 a millor actriu per 'La tienda de los horrores'. I ha estat a 'Ànima', 'Cantando bajo la lluvia', 'Los miserables' i 'Cabaret'.

Oriol Burés (Ned Ryerson)

Per a Oriol Burés, el seu personatge, Ned Ryerson, és “un bon home, que va ser el 'pringat' de l'escola, però encara que en Phil li fes 'bullying' no li té rancor”. És ell, que ha perdut la dona i ha de sostenir sol la família, qui fa que el protagonista canviï el sentit de les seves accions, quan li diu: “Aprèn a estimar”... Si hi ha alguna persona que té fe en el musical en català en aquest país és Burés. Va ser l'ideòleg d''Ànima', el musical que va obrir la temporada al TNC i va esgotar entrades. I, mentre 'Mar i cel' omple el Victòria cada nit, creu que el fet que Nostromo Live hagi apostat, per fi, per canviar de llengua, obre molts camins. “El teatre musical en català està vivint un moment molt dolç”, exclama.

Clàudia Bravo (Nancy Taylor)

“He treballat amb altres companyies i aquesta és la millor, ja que de seguida hem estat una família”, diu Clàudia Bravo. Va estar quatre anys amb 'La jaula de las locas' i ara assumeix el repte de donar vida a Nancy Taylor, una dona objecte de manual, “rossa, ulls blaus, vistosa”. Ha treballat amb Llàcer i Cambray i, com que són actors, diu, “entenen de seguida el nostre punt de vista”... Serà una de les víctimes d'en Phil, abans que li facin veure que pot treure profit del seu 2 de febrer etern en sentit positiu. Obre el segon acte amb una cançó magnífica. “Té un moment per explicar-se i reivindicar-se, portar a favor seu la seva condició: en lloc de flagel·lar-me, me n'aprofito”, explica.

Enric Cambray (director)

Àngel Llàcer havia de dirigir aquest musical, però, arran d'un virus que va agafar a Àsia, va haver de deixar el pedestal per cedir-lo a un artista de la seva màxima confiança, que ja havia codirigit amb ell 'The producers': Enric Cambray. Ell entoma així la seva primera direcció amb un equip, diu, que “ja funciona” i del qual formava part, amb un gran desafiament: “Com explicar la repetició temporal del musical”. “Jugo amb la convenció teatral, no amagar-la, no voler fer màgia, per produir un moviment escènic constant”, narra. Que el musical sigui de 2016, ja actualitza el film dels anys 90. “És molt contemporani”, remata Cambray. “És un espectacle súper humanista”, afegeix.

Manu Guix (director musical)

Després d'aixecar un nombre molt llarg d'espectacles amb Llàcer, Manu Guix canvia de partenaire per treballar braç a braç amb Cambray, cosa que, segons ell, ha estat “molt natural”. “Té molt talent i és una de les persones més treballadores que conec”, assegura. Fer 'El dia de la marmota' no ha estat fàcil per la part que li toca. “La partitura és més difícil del que m'esperava, ja que es va repetint, però introdueix dissonàncies, canvis de compàs... És molt rica”, diu. Aquí té al seu servei una banda de rock, amb saxo i trompeta, que “flirteja” amb el pop, el rock, el jazz, el funk i, fins i tot, amb el folk. “La música és més propera que als altres musicals que hem fet”, apunta.

NO T'HO PERDIS: Els millors musicals que es poden veure a Barcelona