[title]
Si us hi fixeu, més o menys a tot arreu del món passa el mateix. Et desvies 200 metres de la gran artèria turística petada de gent, i es multipliquen les possibilitats de trobar un bon lloc per menjar. Això és exactament el que passa amb el Cafè de l'Acadèmia, un restaurant que va tancar fa tres anys, amb la pandèmia, i aquest estiu ha reobert, al bell mig del barri Gòtic. Això frega una altra qüestió: un restaurant que data del 1987 és un lloc històric, al centre de Barcelona? En la meva humil opinió, sí. Ara es repeteix la història del centenari l'Agut (reobert fa pocs anys pel Grup Pitapes).
El Cafè de l'Acadèmia, que com l'Agut va ser propietat de la família Castellví-Agut, ha reobert gràcies al grup de restauració barceloní San Telmo, propietari de cinc restaurants més a Barcelona. La intenció, expliquen, "és reconvertir el Cafè de l'Acadèmia en una casa de menjars de cuina 100 % catalana on tots els guisats es fan a foc lent, com abans" (de fet, aquesta identitat ja era molt similar en l'anterior etapa, amb un menú de migdia de cuina casolana que era tota una institució entre els funcionaris de Sant Jaume).
Situat en la màgica confluència del carrer Lledó amb la Plaça de Sant Just –un dels indrets més bonics del Gòtic, fins a cert punt arrecerat del turisme per la seva situació una mica amagada–, el Cafè de l'Acadèmia ha reobert amb una reforma integral estètica –afegeix cert aire de masia: podeu beure en porró!– pero no així estructural, esclar. L'immoble està en un dels carrers més antics de Barcelona: el carrer dels Lledó, amb petja romana, medieval i la 'gòtica' de finals del s. XIX, a tocar de l'Acadèmia de les Bones Lletres i una de les tres fonts més antigues de la ciuta, la Font de Sant Just.
Tanta venerabilitat no impedeix que els de Sant Telmo s'hagin esmerçat a fer una molt bona feina a l'hora de dissenyar i executar una carta que ajunta les tapes 'comercials' –braves, croquetes, albergínies fregides amb mel de canya, ous trencats– i dos apartats de mar i de la terra on predomina el xup-xup a la catalana. El dia que vaig ser-hi cuinava en David Villanueva, cuiner d'origen peruà –seu era el Lúcuma, un dels primers peruans moderns de Barcelona– que clava la disciplina del guisat i el platillo.
Exemples? Un capipota boníssim, de manual –que pots demanar en mitja ració, a 5,50!– i uns calamarsons amb mongetes de Santa Pau i botifarra del perol, servits en una paella-cassola roent, on es desfà el saborós greix negre que dona gust. I pels nens –o els adults– no falten uns macarrons del cardenal gratinats per sucar-hi pa (servidor es congratula del revival de cullera i forquilla que ha situat el capipota i els macarrons com a plats de moda!). Bacallà amb samfaina, peus de porc, calamars amb ceba...
Han anat a cercar uns grans èxits populars de cuina catalana d'allò més llaminers, amb menú de migdia inclòs –a 16,90 euros–, per no perdre la clientela de tota la vida. Compren el pa i el milfulls de crema al forn Vilamala, i els formatges a la formatgeria Carot, tot a una cantonada, com qui diu. I obren cada dia de 12 a 23 h, amb cuina ininterrompuda.
Hi podrien haver posat una pizzeria en sèrie o un bar irlandès de cartó pedra. Però no, a la terrassa de la plaça de Sant Just s'hi menja català, capipota i esqueixada. Queixem-nos menys i anem-hi més.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de cuina catalana