[title]
'Dictadura travesti' (2024) és el primer àlbum de Ruïnosa y las Strippers de Rahola, el grup de punk queer que més soroll està fent últimament. Elles són Ruïnosa (veu), Nico Lokao (baix), Kalva Klein (guitarra), Marrana Juràsica (bateria) i es defineixen com "quatre travestis disposades a cremar-ho tot". Després de l'EP 'Nuestra infancia travestida' (2023), que ja incloïa cançons com 'Puta Renfe' i 'Soy catalana', i d'un munt de concerts, el seu debut en llarg és la carta de presentació definitiva d'una banda que ho té tot per sacsejar el panorama musical català. A banda de reivindicar el punk rock més primari i combatiu i d'haver sabut mesclar els Ramones amb la Bad Gyal, no hi ha cap grup que treballi més el maquillatge i el vestuari en un escenari.
A part del títol del vostre primer disc, què és la ‘Dictadura travesti’?
Kalva Klein: La dictadura travesti és portar el travestisme, l'espectacle, el glamur, el punk i la protesta a tots els ambients de la societat, a les cares de tots els imbècils.
Heu vingut a fer un cop d'estat?
Marrana Juràsica: Evidentment, hem vingut a instaurar la dictadura travesti, perquè això no és una broma, això comença de veritat i estem aquí per dir les coses ben claretes.
KK: Tenim el nostre pla d'acció. Agafarem els jutges i els farem carregar tetes de dos quilos. Agafarem els poderosos i els untarem les celles de pega perquè es quedin estirats tot el dia i no puguin pensar. Hauran de veure el món amb unes pestanyes postisses com si fossin reixes.
Ruïnosa: Tothom serà víctima de la dictadura travesti. De manera positiva o negativa.
Nico Lokao: Ningú se salva.
"Som monstres, som bitxos deformats, som mocadors bruts llençats a terra, xiclets enganxats a la sola dels tacons"
Quina és la diferència entre drag i travesti?
NL: El drag en general ha estat molt associat a drag king o drag queen, que agafa aspectes d'un dels dos gèneres. A prendre per cul el binarisme de gènere. Nosaltres les travestis ens el passem pel forro i representem tots els gèneres i cap, de vegades. Som monstres, som bitxos deformats, som mocadors bruts llençats a terra, xiclets enganxats a la sola dels tacons.
R: I sobretot es tracta d'agafar un alter ego de la teva personalitat i explotar-lo al màxim de manera estètica però també de manera conceptual.
MJ: I també és agafar un insult que sempre s'ha dit tant a Catalunya com a Espanya, agafar una paraula com que en el seu moment era lletja, com 'travesti', i dir sí, 'som unes travestis'.
KK: Totes en algun moment hem begut una mica del món americà, de 'Drag Race', però al final és com fotre un altre cop conceptes anglosaxons. I aquí hem tingut travestis tota la vida. Llavors és com una mica reivindicar això. Podem fer alguna cosa que no sigui copiar dels Estats Units a la vida? Doncs sí.
"Odiar Renfe és una cosa que uneix molts catalans i catalanes"
Heu mesclat Bad Gyal amb els Ramones, per què fer un grup de punk i no de reggaeton o música urbana?
MJ: Jo crec que vam fer un grup de punk perquè vam agafar els instruments que tocàvem i vam dir 'sabem música, però potser no en sabem tant, què podem fer?' Doncs farem punk, que és la típica cosa de gent que no sabia tocar, de dir 'ens entenem i fem soroll i qualsevol cosa val', sempre que no sigui qualsevol cosa.
R: Exacte, perquè també hi ha punk que té un missatge polític molt important i està lligat a l'anarquisme i a criticar el sistema, aleshores a nosaltres ens interessaven molt les dues cosetes. Fer música sense saber-ne massa però a la vegada tenir un missatge polític important.
NL: I alhora podem ser 'guarres' com les reggaetoneres, però 'guarres' que es caguen tot.
KK: Nosaltres venim molt del món del teatre i les arts escèniques i el punk va ser un punt de partida com a estil de música on el que prima sempre és la presència a l'escenari, la interacció amb el públic, el missatge, l'estètica, per davant de la qualitat musical o altres coses així.
Què tenen a veure la Pilar Rahola, les Teresines, el Joel Joan, el Tomàtic… tot aquest imaginari?
NL: Tots aquests referents de la catalanitat són travestis, així de clar, de la punta dels cabells a punta dels dits dels peus.
KK: Estem fartes que tots els referents travestis hagin de ser de fora, i nosaltres tenim les nostres travestis locals, tot i que no en tinguem gaires, almenys travestim les que tenim.
MJ: Exacte, almenys hauríem d'agafar els quatre referents que havíem vist per la tele quan érem petits i dir… és que clar, la Ruïnosa Gratandós era una travesti!
NL: I les Teresines, tot i ser cis, performaven el gènere com mai ningú l'ha performat. Visca les tietes catalanes! Visca!
KK: Feien de tietes catalanes, però eren joves i ara ja són iaies. Ho han aconseguit!
"Tenim el Paral·lel ficat pel cul"
Hi ha una cançó en la qual heu captat el 'zeitgeist', l'esperit del temps de Catalunya: 'Puta Renfe'. Creieu que el que més uneix els catalans és maltractament sistemàtic al qual ens sotmeten els trens cada dia?
R: Hi ha una cosa que uneix més que l'amor, i és l'odi.
KK: Més que l'amor i que el nacionalisme i que la independència.
R: L'odi uneix molt. I odiar Renfe és una cosa que uneix molts catalans i catalanes.
KK: Diuen que l'ésser humà és bo per natura, però és Renfe el que el corromp.
MJ: És molt català això de queixar-se. Per què no hi ha una revolta violenta en contra de Renfe? I ho encapçalaria el crit de 'puta Renfe', evidentment.
KK: Tenim la banda sonora de la revolta violenta en contra de la Renfe. Ara ens falten uns quants bats de beisbol, còctels Molotov… Tenim la part ideològica ja feta, falta la part pràctica.
NL: La part explosiva.
És molt català queixar-se i no fer res.
KK: No hi ha res més català que això.
Us gasteu més en outfits i maquillatge que en instruments?
R: Jo sí.
NL: Clar, la tia agafa el micro aquest, que l'ha perdut 80 cops i l'ha ressuscitat 80 cops. Però nosaltres també som una mica rates amb els instruments. El Wallapop és el nostre millor amic.
KK: Hi ha cada punki anarquista cagant-se en el sistema amb guitarres de 5.000 euros que dius, 'hòstia, jo estic aquí amb la meva guitarra, que em van comprar els meus pares quan tenia 14 anys i tirem endavant'.
MJ: Però jo crec que si sumem el valor dels instruments, potser és més que el que ens hem gastat en maquillatge.
NL: L’únic és que el maquillatge i els outfits tenen una obsolescència programada, el maquillatge s'acaba, els outfits es van desmuntant, tampoc pots pujar cada dia a l'escenari amb la mateixa dessuadora i texans. Algunes persones podrien plantejar-s’ho.
"Potser no pots ser el cap de cartell d'una superfesta major i sortir amb xancletes"
KK: Potser no pots ser el cap de cartell d'una superfesta major i sortir amb xancletes. Per un tema de decència, de mudar-te una mica, ni que sigui.
MJ: Exacte. I al final som molt catalanes, els instruments els reaprofitem. Poden tenir cops, jo tinc els ‘parxes’ de la bateria tots amb mil foradets i fins que no funcionin, no els canviaré.
KK: Podem tenir cables del segle XVI que fan psicofonies cada cop que es mouen, però no passa res.
NL: També tenen una obsolescència programada, però té una mica més de vida útil i el Wallapop, de veritat, molt bon amic.
MJ: Tot i que el Vinted per botes funciona, oi?
R: Sí, el Vinted és el meu amic, sobretot amb botes, perruques…
KK: Algun cop per perruques també les hem heretat de gent difunta, també hem heretat roba de gent morta. Es fa el que es pot, és la història el que portes a l'escenari, finalment.
"Al concert de la Sala Wolf vam acabar manifestant-nos i tallant el carrer Marina"
Ja us ha convidat la Rahola a la paella de Cadaqués, aquest estiu?
MJ: La Pilar Rahola encara no ens ha convidat a la seva piscina de Cadaqués.
R: Però si ho fes, què diríem?
Totes: Que no!
NL: O li diríem que sí i ens pixaríem a la piscina!
Com són els vostres concerts?
R: Els nostres concerts es defineixen per ser una odissea, una òpera rock, on passen moltes coses. Sobretot, el que passa és que les nostres cançons expliquen històries molt concretes i nosaltres les intentem escenificar el millor possible perquè s'entenguin. També ens agrada molt tenir un missatge polític. Per exemple, aquesta setmana passada al concert de la Sala Wolf vam acabar manifestant-nos i tallant el carrer Marina. Amb tot el públic.
NL: Perquè els nostres concerts, a vegades, tenen una cosa una mica utòpica: utopia queer. Que tothom és queer, tothom és marica, tothom està maquillat. És espectacular. La bombolla queer. I vam dir, avui la utopia queer se'n va al carrer. I vam sortir al carrer amb una pancarta enorme que deia 'Dictadura travesti' i vam recórrer tot el carrer Marina a crit de 'dictadu-dictadu-dictadura travesti'.
KK: Eren les 11 de la nit i no hi havia ni Déu pel carrer. Ens van veure tres persones, però era el fet de fer-ho.
MJ: Jo crec que per això la policia no ens va dir res, van dir 'pobretes, que passin'.
KK: Als nostres concerts hi ha de tot. Hi ha maquillatge, hi ha sang, hi ha discussions, hi ha marro...
NL: Mort, resurreccions...
KK: Possessions satàniques…
MJ: Barregem la música amb la teatralitat, perquè amb les cares amb què sortim no hi ha una altra cosa a fer.
KK: Som unes cupletistes del segle XXI, cupletistes punkis. Tenim el Paral·lel ficat pel cul.
R: Cantem-ho.
Totes: Transformisme, travestisme, soc nascuda al Paral·lel!
Ayer cortamos la calle en nombre del travestismo! Por los derechos LGTB! pic.twitter.com/ai3CYG9M8V
— Ruïnosa y Las Strippers de Rahola (@ruinosas) June 16, 2024