[title]
El Sidecar fa 40 anys. Ho celebren amb una festa de 40 hores seguides el cap de setmana del 24 al 26 de març i també amb la publicació de 'Este no es el libro del Sidecar' (66 rpm), que es presenta en el marc de les celebracions. El seu autor és Roberto Tierz, que va muntar la sala de la plaça Reial l'any 82 amb tres amics i que ha estat al capdavant del projecte des d'aleshores. En aquests 40 anys, el centre de Barcelona s'ha transformat de dalt a baix i ell n'ha estat un testimoni privilegiat. Des de la delinqüència integrada al barri dels inicis, que respectava els veïns, i l'entrada de l'heroïna i una nova delinqüència que "no respectava res", fins a les olimpíades i l'arribada del turisme. "Ha desplaçat més a la gent de Barcelona el turisme que la delinqüència", diu Tierz, que no s'hauria imaginat mai que l'emblemàtic soterrani de la plaça Reial arribaria fins avui. "No sabíem ni on seríem al cap de cinc anys". Recordem unes quantes anècdotes recollides en aquests 40 anys.
1. Els de la Sisena Flota hi feien festes salvatges
Al principi, al Sidecar s'hi entrava pel carrer de Les Heures, era l'antica Texas. "Als anys 50, la Sisena Flota Americana atracava al port i els americans anaven al Texas, el Kentucky, el Miami...", explica Tierz. "Venien amb discos de jazz, del primer rock’n’roll i el centre de Barcelona, que era molt portuari i molt canalla, era una festa. On ara hi ha el camerino, hi havia una barra, els oficials es posaven allà, els mariners a l’altra banda, i el propietari abaixava la persiana i tornava al cap de 24 hores. El que passava allà era molt salvatge. Després, al 78-79 al Texas hi anaven els primers punks de Barcelona. Era una barra americana i era una mescla curiosa, jo això ho havia viscut, i per això me’n recordava del local", rememora.
2. El Sidecar ha acollit 6.000 concerts
Quasi. L'últim recompte que van fer era de 5.500 concerts. "Si no fos per la pandèmia ja hi hauríem arribat –diu Tierz–, fem una mitja de 140 concerts l’any, però és divertit, és el que ena agrada fer".
3. Elijah Wood i Franz Ferdinand han punxat al Sidecar
Sí, l'actor de Frodo d''El senyor dels anells' es va passar la nit dient a la gent "no soc jo". Els Franz Ferdinand, després d'un concert buscaven un local on punxar i van acabar al Sidecar.
4. Scarlett Johansson hi anava de clienta
Sí, recorda, Tierz, "va venir quan estava rodant Vicky Cristina Barcelona i ningú li deia res", tot i que en comptes d'anar camuflada anava de Scarlett Johansson: es va presentar amb un vestit blanc. La gent se la mirava i la deixaven tranquil·la, fins al punt que va tornar dos o tres dies després.
5. Oriol Bohigas va baixar a un dels concerts 'secrets' de Manu Chao
Manu Chao acabava d’arrasar amb 'Clandestino' i havia desbordat la plaça Catalunya, "no hi havia ningú amb tant de poder de convocatòria", explica Tierz. "Va fer quatre concerts suposadament anònims, però se n’assabentava tot Déu i el carrer estava ple de gent sense entrada. I un d’aquests dies va baixar el Bohigas, vestit com un dandi, i s’ho va passar de conya". En aquells moments, a la plaça hi vivien uns quants personatges il·lustres, a més de l'Oriol Bohigas i la Beth Galí, com Lluís Llach i Maria Aurèlia Capmany. "A iniciativa del Pasqual Maragall, es va incentivar que gent potent vingués a viure a la plaça perquè la zona agafés un altre aire. Fins i tot García Márquez va tenir un pis en propietat a la plaça, tot i que no hi va viure mai. A més, generaven un entorn de gent al seu voltant. Recordo un dia que de l’edifici del Bohigas i la Maria Aurèlia Capmany sortia el Vittorio Gassman", diu Tierz.
6. Carmen de Mairena va cantar a l'Antikaraoke
L'Antikaraoke de la Rachel Arieff es feia els dilluns i "s’omplia com si fossin dissabtes", diu Tierz. "Hi havia gent que venia a les vuit, demanava tanda i tornava a les onze de la nit. També hi havia grups que després de tocar al Razzmatazz venien a cantar a l’Antikaraoke". Un dia, hi va anar Carmen de Mairena. "Sí, no coneixia cap cançó del catàleg fins que va veure 'La bamba', però la va cantar inventant-se la lletra, a la seva manera".
7. The National va actuar al Sidecar per a 70 persones
Sí, "el Quim i el Wookie, que s'encarregaven de la programació, estaven obsessionats amb The National". I així va ser com el 2005, 70 afortunats van poder gaudir del grup de Matt Berninger i els germans Dessner i Devendorf en petit comitè. New York Dolls, Pete Doherty, Nick Lowe, Micah P Hinson, Shellac i, és clar, Manu Chao, són altres artistes internacionals que hi han actuat.
8. Una vegada van convertir el Sidecar en una platja
Va ser per fer una passarel·la de banyadors femenins estil anys 50, que van omplir el Sidecar de sorra. Els cambrers anaven de blanc i repartien polos als assistents i, per rematar-ho, es va presentar en societat un saxofonista jovenet que va acabar formant part de Los Rebeldes, Dani Nel·lo. De fet, Tierz (que mai ha actuat al Sidecar) va formar part d'una formació primerenca del grup de Carles Segarra.
9. Una colla hi va anar a escampar les cendres d'un amic
"Era un grupet dels 80 que sortien sempre de festa" recorda Tierz. "L’amic que va morir era un disc-joquei molt conegut de Barcelona i, com que el Sidecar era el seu local favorit, van decidir portar-lo aquí i llençar les cendres, però es van emborratxar pel camí i les cendres es van acabar perdent per les Rambles, mai van arribar al Sidecar".
10. Es graven totes les sessions de DJ
El que és segur és que al Sidecar s'han format moltes parelles i alguna ho ha volgut recordar. "No fa gaire ens va escriure una noia preguntant si teníem la sessió de DJ de no sé quin dia, perquè allà havia conegut un noi que ara és el seu marit i l’hi volia regalar. I casualment, ho teníem, perquè el nostre DJ, el Nacho Ruiz ho grava tot", explica Tierz.
NO T'HO PERDIS: Els millors concerts de 2023 a Barcelona
Llegeix el número de març de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat