[title]
Sabíem que Sílvia Pérez Cruz havia ideat una cosa especial per inaugurar aquest Grec, però potser no ens n'havíem acabat d'imaginar la magnitud. Era el primer dels tres concerts que donen el tret de sortida a l'última edició que dirigeix Cesc Casadesús, que va rebre un parell d'ovacions les dues vegades que ella li va donar les gràcies, i és que és un tancament d'etapa. Per això mateix, que el públic estigués ple de gent del món del teatre i de la música tenia un significat especial. Alhora, la de Palafrugell tenia al davant un amfiteatre magnífic on reivindicar-se com a artista total, capaç de posar en escena el seu exuberant univers amb un espectacle ambiciós que reunia totes les seves facetes musicals, inquietuds artístiques i molts dels amics que ha anat fent pel món durant els anys com a catalana universal que és.
Va començar en petit, amb el seu magnífic trio de multiinstrumentistes –Carlos Monfort, Marta Roma i Bori Albero– que ja són un goig per ells mateixos. Però a mesura que anava desplegant la gran varietat d'idees musicals que habiten 'Toda la vida, un día' (2023), un treball sobre el cicle de la vida, l'escenari es va anar poblant d'artistes fins a arribar a la quarantena. Primer els ballarins Andrés Corchero i Karen Lugo, després una secció de vent metall, després els flamencs, i finalment el Cor del Solstici del qual van formar part els convidats Juan Quintero, Natalia Lafourcade, Damien Rice, Salvador Sobral, Rita Payés, Carme Canela, la seva filla Lola i Roly Berrío. És a dir, Argentina, Mèxic, Irlanda, Portugal, Irlanda, Catalunya, Cuba... Va ser un viatge musical i també geogràfic.
Al llarg de tres hores, Pérez Cruz va anar enfilant els cercles de la vida inclosos al disc, aprofitant els diversos colors que li donaven els cantants i instruments dels quals disposava a l'escenari per dibuixar un paisatge frondós on perdre's. Potser es va trobar a faltar que alguns dels convidats brillessin un punt més –Damien Rice, Salvador Sobral, Rita Payés–, però el seu paper va ser discret i molt mesurat. Altres, com Quintero, Lafourcade i sobretot Berrío, van tenir més protagonisme.
Moments per a la reivindicació
Però va ser sobretot el cor, on hi havia aquestes i altres veus conegudes, com Celeste Alías, Pol Batlle i molts altres, el que va acabar de fer de la inauguració del Grec un espectacle grandiós. L'artista de Palafrugell va fer cantar també el públic i va convertir l'antiga pedrera en un bonic acte de comunió que també va tenir moments per la reivindicació, com la que va fer la poeta Farah Chamma pel poble de Palestina. Van ser tres hores de concert amb molts moments per recordar i la sensació que Sílvia Pérez Cruz havia aprofitat l'ocasió per reivindicar-se davant del seu públic. Va ser com si després de molts anys d'anar a seva, al marge de qualsevol moda, hagués carregat un vaixell amb tots els fruits que ha anat recollint pel món i els portés a casa per compartir amb la gent tota la seva abundància.
Van ser, sens dubte, 180 minuts importants per a Sílvia Pérez Cruz, però també per a la ciutat de Barcelona i la cultura a Catalunya: el triomf del veritable talent, de la sensibilitat i de les coses fetes amb amor i sense por. "Un aplaudiment per a la bona poesia que ens empara", va acabar dient i tenia raó, 'Circular' va ser un espectacle musical, escènic, però també poètic, perquè encara que ho digués mig de broma, la Cruz és també una poeta. I quina sort que tenim de tenir-la.