[title]
Vinga, que ens quedem a casa dues setmanes, responsables i conscientes de la gravetat de la situació. Sí, però en cap cas fastiguejats, avorrits i sense opcions de bon cine. Sense descartar la possibilitat de treure la pols al pack de DVD de pel·lis de Fassbinder que encara no havíem ni desembolicat, o de, finalment, fer una marató de Takashi Miike en Blu-ray, he rastrejat per les plataformes online per caçar i capturar alguns suggeriments cinèfils, amb l’ajuda de l’utilíssima pàgina 'Qué Veo En'. Clàssiques o modernes, per descobrir o per repetir, he seleccionat tres pel·lícules de cada plataforma per capejar el temporal víric a caseta. Això sí, fem-ho sempre ben acompanyats al sofà (o al llit!).
Filmin: Ferreri, Hitchcock i unes súper estudioses
Filmin ha recuperat la versió sense censurar de la brutal 'El cochecito' (1960), de Marco Ferreri, a partir d’un relat negríssim de Rafael Azcona. Pepe Isbert no es vol aïllar dels seus col·legues ancians i necessita el mitjà de transport del títol. Què farà per aconseguir-ho? El cap i la ment sovint ens foten putades i ens converteixen en malfactors: li passa a Isbert i també a Tippi Hedren, la protagonista de 'Marnie' (1964), que ha desembarcat a Filmin amb una pila de films de Hitchcock que mostren el nostre costat fosc. Al costat de Marnie, les dues noietes de 'Súper empollonas' (2019) són uns angelets: elles (criatures!) creien que estudiar era el més important del món i, pel camí, s’han perdut alguna festa. Olivia Wilde, en la seva primera experiència com a directora, farà que les dues adolescents recuperin el temps malgastat.
HBO: Laura Dern hipervitaminada, un monstre i l’Opus Dei
Un any abans del boom de 'Mujercitas' i 'Historia de un matrimonio', Laura Dern ja va explotar amb 'The tale' (2018), una producció de la cadena HBO, dirigida per Jennifer Fox, i on Dern hi interpreta una dona que comença a reexaminar la seva vida sentimental i sexual. I els monstres no triguen en sortir, ferotges. Monstres comparables, en importància, no en aparença, a l’estrella de 'Monstruoso' (2008), que va inaugurar la moderna hipsterització del terror de la mà de Matt Reeves i J.J. Abrams. I no menys perillosos són els companys de viatge de Nerea Camacho a 'Camino' (2008), el llargmetratge de Javier Fesser on l’Opus Dei ensenya els seus mètodes per atemorir petits i grans.
Netflix: Welles, Coen i Lynch
Tres cognoms amb solera per tenir un confinament a casa amb categoria i amb saviesa cinematogràfica. El primer, Welles, d’Orson. Netflix s’ha encarregat de la reconstrucció de la seva 'Al otro lado del viento': un projecte de principis dels anys 70 que l’autor de 'Ciutadà Kane' va deixar inacabat. Francament, teníem ganes de veure què hi fan en aquesta història John Huston, Oja Kodar o Peter Bogdanovich. El resultat final ha provocat polèmica. També emparats per la potent maquinària de Netflix, els germans Coen van rodar 'La balada de Buster Scruggs' (2018), que agrupa diferents personatges i relats per donar un nou vernís al western. Particularment, em quedo amb el fragment de Zoe Kazan ('The gal who got rattled') i amb el de Harry Melling i Liam Neesson ('Meal ticket'): no poden ser més tristos. I discutit i discutible ha estat el retorn a l’acció de David Lynch amb 'What did Jack do?' (2017), que protagonitzen ell mateix i una moneta que... parla. Un thriller en format de curtmetratge amb molt material 'made in' Lynch: això és indiscutible.
Movistar+: Animació francesa, zombis i tres desconeguts
'Dilili en París' (2018), de Michel Ocelot, es va poder veure en l’edició de l’any passat del festival de cinema francòfon Ohlalà!, que aquest 2020 s’ha suspès/ajornat per culpa del maleït coronavirus. Una cinta animada d’un autor de culte. Si sou una mica aprensius, mireu 'Ana y el Apocalipsis' (2017) amb humor, amb distància: una horda de zombis famolencs envaeix una petita població britànica. El director John McPhail hi afegeix música i el que deia abans: molta conya. El documental de Tim Wardie 'Tres idénticos desconocidos' (2018) segueix les peripècies d’uns trigèmins que han viscut separats molt de temps i, de cop, gràcies a aquest retrobament, es tornen famosos, mediàtics. Com afecta les seves vides aquesta nova situació?
Xarxa de Biblioteques: Unes escales i dos clàssics francesos
La Xarxa Catalana de Biblioteques també té el seu propi servei de préstecs de pel·lícules online, i l’oferta és generosa, i costa triar-ne només tres títols. Vinga, intentem-ho! Gràcies a 'Al final de la escalera' (1980), el director Peter Medak es va convertir en un nom indispensable en la història del cinema del terror. George C. Scott, retirat en una casa de Seattle, comença a sospitar que la seva llar amaga un secret... I mai està de més recomanar pel·lis franceses mítiques: veure o revisar 'Banda a part' (1964), de Jean-Luc Godard, pot servir com a homenatge a Anna Karina, que ens va deixar fa unes setmanes. La recordeu en aquella escena de corredisses al Louvre, o ballant en un bar amb Claude Brasseur i Sami Frey? Les dues seqüències tenen gifs per Internet i tot! Poc abans del decés de Karina, també va marxar Marie Laforêt, i ella és l’estrella femenina 'A pleno sol' (1960), pel·li de René Clément sobre la novel·la de Patricia Highsmith. Ideal per a fans del ‘polar’ francès o per a fans d’Alain Delon.
Prime Video: Còmics, romàntics i gent estranya
John C. Reilly i Steve Coogan són Oliver Hardy i Stan Laurel a la melancòlica 'El Gordo y el Flaco' (2018), de Jon S. Baird, que ens explica la decadència artística i personal d’uns còmics que ho van ser tot en el món de l’espectacle i que sobreviuen fent una gira per terres britàniques. L’altra cara del glamur. Posats a escollir una pel·lícula espanyola, millor posar-se de part de les menys conegudes, però no menys valuoses.
És el cas de 'Los amores cobardes' (2017), de Carmen Blanco, amb Blanca Parés en el paper d’una noia que torna a la seva ciutat per passar-hi l’estiu. L’estiu i alguna cosa més. I, finalment, un Yorgos Lanthimos per sucar-hi pa, un Lanthimos pur i dur, amb tots els ingredients que han fet del cineasta grec un dels apòstols del mal rotllo: per quedar-nos amb dues escenes de la seva 'El sacrificio de un ciervo sagrado' (2017), aquella en què Barry Keoghan vol veure els pèls de l’aixella de Colin Farrell i aquella en què Raffey Cassidy canta el ‘Burn’ d’Ellie Goulding sota un arbre.
