[title]
La Fundació Miró llança una campanya d'entrades a 5 euros fins al 18 de maig coincidint amb la finalització de les tasques de conservació del Tapís de la Fundació. El descompte s'obté mitjançant dues vies:
- Amb les postals que es poden recollir a les biblioteques de Barcelona a partir del 4 de març –n'hi ha vuit models diferents i reendreçades reprodueixen el tapís original–, bescanviant-les a l'entrada del museu o bé online.
- A més, amb la revista Time Out de la setmana del 27 de març, trobareu una postal amb la qual podreu comprar fins a quatre entrades amb descompte per visitar la Fundació introduint el codi TIMEOUT.
© Maria Dias
La iniciativa 'Estira el fil del 'Tapís'' s'emmarca dins dels treballs de sanejament del tapís que s'ha despenjat de la paret i per primera vegada es mostra exempt, gairebé com si fos una escultura, tal com a Joan Miró li hauria agradat exhibir-lo. Ja s'havien realitzat tasques de conservació de la part davantera de la peça, però també és la primera vegada que s'intervé el revers del tapís fet el 1979 per Miró i Josep Royo.
Les tasques de conservació s'iniciaran el 4 de març i es podran seguir en directe a través d'una càmera i una pantalla de plasma i es faran a la mateixa sala on s'exhibeix la peça que resulta complicada de moure per mides (750 x 500 cm) i pes.
Aquesta obra magna la signaven Miró i Royo. El de Mont-Roig estava avesat a l'autoria compartida en peces com les ceràmiques, que havia fet amb els Artigas, i de la mà de Royo coneixeria les possibilitats d'una altra de les artesanies, el teixit.
Havien començat a col·laborar el 1972, amb peces que estaven a mig camí de la pintura, el collage i la tapisseria –els coneguts 'sobreteixims'– i junts durien a terme les obres fetes per a Washington i Nova York (la peça es va cremar als atemptats al World Trace Center de l'11 de setembre). També farien realitat el 'Tapís de la Fundació', que ja es gestava el 1973, com demostren les cartes entre Miró i Josep Maria Sert, l'amic arquitecte.
© Maria Dias
La Miró ofereix la possibilitat de contemplar el que habitualment 'no es veu' d'aquest tapís, una trama reveladora de la forma de treballar de Miró i Royo: jugaven amb els materials –jute, cànem, cotó i llana– i explotaven les possibilitats expressives de les textures, aquí amb signes i elements que connecten amb el sentit més màgic i ancestral.
