[title]
Segur que molts de vosaltres heu visitat La Model, l’antiga presó del carrer Entença, i heu vist com eren per dintre les cel·les dels presos, el pati i les instal·lacions d’aquest singular edifici. Però hi ha una part de La Model que no coneixeu. Resulta que dins la presó hi ha una capella amb unes pintures amagades que fa 25 anys que no ha vist ningú… perquè estan cobertes d’una capa de calç. Ara, el Departament de Cultura de la Generalitat ha decidit restaurar-les i els professionals del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ja hi estan treballant. Esperem poder contemplar-les ben aviat, un cop hagin recuperat la seva esplendor original.
Però a veure, per què estan amagades, aquestes pintures? Per entendre-ho cal conèixer el seu artífex, l’artista d’origen sevillà Helios Gómez que les va pintar mentre era presoner de La Model. Gómez era pintor, cartellista, poeta i formava part de l’avantguarda cultural barcelonina d’inicis del segle XX. Va ser republicà i va simpatitzar amb idees anarquistes i comunistes: per això el franquisme el va considerar un home “perillós” i va acabar al calabós l’any 1942, on s’hi va passar vuit anys.
Un cop presoner, el sacerdot de la Model, Bienvenido Lahoz, va encarregar-li que dibuixés i pintés un mural a la primera cel·la de la quarta galeria de la presó. La idea era convertir-la en una mena de capella, on els condemnats a mort poguessin rebre consol espiritual i així apropar-se a Déu. I com són, aquestes pintures? Mostren la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona però també dels captius. Sota la verge hi ha set presos que resen envoltats d’un filat espinós que simbolitza la manca de llibertat. Popularment, se li deia la Capella Gitana perquè tots els personatges que s’hi representen tenen la pell fosca i perquè amb aquesta pintura, Helios Gómez feia una reivindicació del poble gitano, del qual formava part.
Però l'any 1998 la Conselleria de Justícia, en aquell moment liderada per Núria de Gispert, va decidir pintar la cel·la i les pintures van quedar cobertes per una gran capa de calç, al·legant “motius d’higiene”. Ara bé, com explica Mireia Mestre, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, darrere aquest acte també hi havia “motius polítics” relacionats amb la ideologia d’aquest artista combatiu i el fet que pintés una imatge religiosa per a reivindicar l’ètnia gitana. Amb la restauració de les pintures, doncs, La Model viu un episodi de memòria històrica, que ens permetrà veure ben aviat (encara no es coneixen les dates d’obertura de la capella, però els treballs de restauració duraran sis mesos aproximadament) l’obra silenciada d’un gran artista que, com molts altres, va patir la repressió del règim franquista a la nostra ciutat.
