[title]
Se'n va anar amb la mateixa discreció i elegància despreocupada amb què va existir durant 30 anys. El Bar Kasparo, carismàtic bar amb terrassa al bell mig del Raval de Barcelona –amb cervesa ben tirada, unes vistes immillorables i menjar excel·lent i a preu raonable– va abaixar la persiana per sempre dissabte passat a la nit. A una cantonada de la Rambla, en un barri que pateix la pressió turística i immobiliària com cap altre, tots aquests factors el van convertir en un favorit perenne dels (escassos) veïns locals que queden a l'antic Xino. (que a més tingués un parc infantil just davant, en una plaça sense trànsit, afavoria la clientela familiar). Fa poc ja vam informar de la desaparició d'un altre històric, la Fleca dels Àngels.
Per què tanca el Bar Kasparo?
En Marcel·lí Carrera, que amb la seva dona, l'Elizabeth Triadó, van ser propietaris del negoci durant 30 anys, m'explica que el Bar Kasparo tanca "perquè se'ns ha acabat el contacte de lloguer que vam tenir tot aquest temps". Carrera es lamenta de la burocràcia esotèrica i de la poca sensibilitat de l'Ajuntament, "que no té en compte cap fet diferencial, tracta igual una fleca-bar que té sis mesos que als negocis familiars que portem trenta anys". Però tot i que "en tindria per un llibre", no vol fer sang ni fer-se mala sang: "Indemnitzem els treballadors i pleguem contents. Ja som grans, és un negoci familiar i ho deixem estar. Però, per una banda, sempre sap molt greu".
Quan va obrir el Bar Kasparo?
El Bar Kasparo va obrir portes el 1995, en una cantonada privilegiada d'una de les places més boniques de Barcelona, la de Vicenç Martorell. Carrera reivindica el caràcter pioner d'un bar-restaurant "que va introduir coses que ens han copiat a dojo. Des del pastís de pastanaga als curris vegetarians" (servidor recorda amb afecte aquelles patates rostides amb allioli picant que van esdevenir una categoria a part de patata brava a la ciutat). "L'Elizabeth és australiana: havia tingut un restaurant a Byron Bay amb les seves germanes, i té un gran coneixement de la cuina asiàtica i la vegetariana", diu orgullós.
El vespre del tancament s'hi mastegava el desànim. Sobretot entre els treballadors, esclar. Hi havia una majoria de públic local que sabia perfectament què estava a punt de passar, mesclat amb la despreocupació dels turistes, feliços d'asseure les natges en una terrassa collonuda on només et cobren 2,50 euros per la cervesa.
Si vius o has viscut al Raval, per força que el Bar Kasparo representa quelcom agradable o especial en un punt de la vida; en cap lloc s'anunciava el tancament, però cada dos per tres, un passavolant feia una foto de comiat. Servidor va fer la foto, també, i es va enfrontar a la ira d'un client local que reclamava el seu dret a la intimitat, contraposant-lo al meu dret d'informar d'un succés públic i rellevant (vam acabar de bon rotllo, he tingut la gentilesa de no fer-te sortir a la foto, home). Casualitats de la vida, costava déu i ajut trobar-hi taula, però el darrer dia vaig poder tenir la millor cadira de tota la terrassa.
NO T'HO PERDIS: Les millors terrasses de Barcelona