[title]
No és gens estrany que vagin tancant els restaurants i franquícies de monocultiu turístic que hi ha a la Rambla i pels voltants de Ferran. El que sap molt greu és que aquesta zona zero afecti negocis que han treballat sempre pel veí del barri. És el cas del restaurant Sagarra, que després de vint anys de feina –en aquella meravellosa cantonada de Pintor Fortuny amb Xuclà, una plaça sense nom a dues passes de la Rambla– ens anuncia que no reobrirà.
La Isabel Pressegué, copropietària del Sagarra amb el seu marit Àlex Sagarra, explica que el restaurant va abaixar persiana el passat mes de març, durant la primera onada del virus. "Vam intentar negociar una moratòria del lloguer amb la propietat de l'immoble, però en lloc d'això, el 30 d'abril ens va arribar un burofax amb la rescissió del contracte. La relació amb la propietat és molt dolenta, tot i que hem cedit deu mesos la llicència del restaurant perquè puguin tirar endavant els permisos d'obra".
Segons explica Pressegué, la propietat del número 9 del carrer d'en Xuclà construirà una remunta de quatre pisos per damunt del Sagarra. Potser ells obriran un nou restaurant quan les circumstàncies ho permetin (al Raval, un barri que té la concessió i el trasllat de llicències aturat, segur que no serà. Però el que està clar és que, quan s'aturi la tempesta de la Covid-19, caldran estímuls perquè els negocis d'hostaleria recolonitzin la terra cremada ).
En una zona plena de grans grups de restauració i franquícies, el Sagarra era un negoci familiar: els pares d'Àlex Sagarra eren propietaris d'una xarcuteria i pollastreria al carrer d'en Xuclà, i Pressegué havia tingut un hostal al Moianès. "Vam obrir l'any 2000, quan aquí hi havia només el Mirinda, i vam viure tota la transformació del barri, patint les obres, esclar", recorda.
Si alguna cosa va distingir el Sagarra, va ser l'equilibri entre treballar pel local i el turista. El seu esplèndid menú de cuina catalana –amb molt bons arrossos i guisats, abundant i de qualitat– era una gran excusa per acostar-se a la part alta de la rambla, també en cap de setmana. "De 13 a 15 h, la meitat dels clients era gent gran del barri que menjava menú, que mai va passar de 12,75 euros, i això ho vam poder mantenir tota la vida perquè al vespre treballaves amb el turista", valora.
Servir-los, no pas sagnar-los: una copa de cervesa a la seva terrassa costava 2,25 euros, i les tapes eren de bon producte a preus raonables, no pas fregitel·la infame a preu de caviar. "Per això em sap greu quan llegeixes a les xarxes tanta gent que diu que els restaurants del centre es mereixen aquest desastre. Doncs no ens ho mereixem, com tampoc s'ho mereixen altres restaurants que fan bona feina al centre, com l'Hortet, el Biocenter o l'Antic Forn", es lamenta.
NO T'HO PERDIS: Restaurants que han tancat per la crisi