[title]
El Senyor Parellada semblava que fos un restaurant centenari, però 'només' tenia 38 anys de vida. I dic centenari pel grau d'arrelament i popularitat que aquest restaurant ha tingut (té, la pèrdua és recent) entre els barcelonins i els catalans. En Ramon Parellada, patriarca ara d'una nissaga de fondistes de Granollers de més de 200 anys, explica que tanca portes pels estralls de la Covid-19 ("al principi semblava que això havia de durar dos mesos i ja veus") i perquè "ha coincidit tot plegat amb què jo aquest any ja em jubilava".
Parla en passat i amb optimisme, perquè per damunt de tot Parellada vol destacar que "la bona notícia és que encara que tanqui el Senyor Parellada reforcem la Fonda Europa a Granollers. És un replegament: la meva filla MariaAntònia fa quinze anys que és al capdavant de la Fonda Europa, i ara podré ajudar-la una mica".
Es pot dir que Parellada és un fondista, no només per tenir fondes, sinó pel temps que fa que córrer i persevera: "Vam obrir el Senyor Parellada el 1983. Tot són etapes, a la vida, i hem fet una batalla molt forta, quasi de quaranta anys, mira, hauríem durat quasi tant com el Franco", riu. El restaurant va ocupar els baixos d'una fonda que hi havia des de finals del segle XIX, i el 2001 van obrir-hi l'hotel Banys Orientals després d'una gran reforma.
El 1983 no era gaire 'cool' acostar-se al carrer Argenteria, i encara menys la cuina catalana de sofregit lent i picada intensa. Però la bona oferta del Senyor Parellada, feta amb un esperit tradicional i popular, però també aires de frescor, va fer que el restaurant agafés diverses generacions de famílies de ciutat i comarques que s'hi acostaven els caps de setmana per menjar-hi com un burgès a preus assequibles i fer festa (per molts, va ser el nostre primer contacte amb la Barcelona gastronòmica. Qui escriu, recorda venir a veure 'Star Wars' de petit i fotre-s'hi uns canelons). Ara, qui desitgi menjar els seus macarrons a la catalana, el capipota, els arrossos o els canelons, doncs haurà de fer el trajecte a Granollers.
L'empresari no cau en la nostàlgia ni la lamentació: "El meu avi va venir a Barcelona i va agafar el 7 portes, el meu besavi va venir i va fer dos o tres negocis, els va tancar i va tornar a Granollers. Sempre hi ha hagut una tradició de venir a Barcelona a fer bullir l’olla. Però bé, on realment la fem bullir i hem de procurar que no ens falti cap bull És a Granollers". Aquest any, agafeu-vos, la Fonda Europa compleix 250 anys de vida.