[title]
La primavera del 2018, una vaca búlgara, la Penka, va aparèixer entre un ramat de vaques sèrbies. Havia creuat la frontera ‘il·legalment’. El seu granger la va reclamar i el granger serbi volia tornar-la. Però la llei europea diu que si una vaca surt de la Unió sense papers ha de ser sacrificada. La notícia va fer la volta al món i a primers de juny de l’any passat, tothom estava pendent del futur de la Penka. Fins Paul McCartney es va posicionar.
Finalment, la vaca va poder tornar a casa. Mentrestant, ens explica Jordi Oriol, més de 50 milions de vaques van ser escorxades al continent alhora que centenars de refugiats intentaven entrar a Europa, molts dels quals sense èxit, morts al Mediterrani.
“El soroll, en aquest cas el de la Penka, és la nova arma del poder: mentre tothom parlava d’ella, ningú es fixava en tota la resta”, dispara Oriol. El seu 'Europa bull', que arriba al TNC, fa pujar a l’escenari tots aquests problemes, concentrats en una sala de reunions de la comissió de Cultura de la Comissió Europea, on artistes de diferents disciplines (ballarins, músics, actors...) i de procedència diversa es vestiran de funcionaris decidits a fer alguna cosa (perquè no passi res). “Totes les històries em semblaven banals i no podia parlar dels refugiats, per exemple, sense posar-ne de reals; així que vaig pensar en sentit invers i vaig apostar pels funcionaris”, afegeix el director.
'Europa bull' és el treball més ambiciós d’Oriol, no només pel format, sinó perquè utilitza tots els llenguatges que ha fet servir fins ara: música, text, moviment... El projecte va guanyar el premi Quim Masó. “M’ha costat molt escriure el text i al final l’he reescrit i l’espectacle és una creació col·lectiva”, diu. “Volia acostar-me a Lauwers i he acabat fent un Marthaler”, afegeix.
Aquesta peça va tenir una prèvia, 'EUpheMyth', estrenada l’any passat a Stuttgart i creada amb Anna Hierro i Carles Pedragosa, que també són a 'Europa bull'. Si allà parlava del futur d’Europa, aquí se’n va a les arrels, al mite, al de la dona fenícia (Síria i el Líban, avui) raptada i violada per Zeus, que la va seduir transfigurat en un toro. “El poder, aleshores i ara, sempre es transforma per no semblar el que és”, apunta Oriol, que troba “molt macabre” que la història d’un segrest i una violació sigui, amb la bandera, l’himne i el lema, un dels pilars de la Unió. Només falten les vaques, un autèntic problema europeu.
NO T'HO PERDIS: El millor teatre català de la cartellera