[title]
Quan van anunciar que farien una gira commemorativa vam resar perquè passés per casa nostra. I han trigat un any, però al final, el tour conjunt de The Postal Sevice i Death Cab for Cutie va deixar una nit per al record al Poble Espanyol. I és que el motiu era el vintè aniversari de dos discos, 'Give up' i 'Transatlanticism', que van convertir el 2003 en un any fantàstic pel que fa a la música.
La història, per a qui no la conegui, és que el cantant i compositor Ben Gibbard va estar col·laborant en paral·lel a Death Cab for Cutie amb Jimmy Tamborello, que es dedicava a fer música electrònica amb el nom de Dntel. El resultat d'aquella col·laboració es va titular 'Give up' i va resultar tal meravella que amb el temps ha acabat eclipsant 'Transatlanticism', el treball que va publicar el mateix any amb el seu grup principal.
L'ordre de la nit al Poble Espanyol denotava aquesta preferència per The Postal Service, sigui per la seva qualitat efímera –només van publicar aquell disc i Gibbard assegura que no en faran cap més–, per una brillantor accentuada per la combinació de la veu de Gibbard amb la de Jenny Lewis, o perquè va ser un disc que mesclava magistralment el pop amb l'electrònica més subtil i delicada, avançant-se força al seu temps.
Per fi, amb la plaça major del Poble Espanyol a vessar i una multitud entregada, Gibbard va poder celebrar els 20 anys d'aquesta fita, defensant primer el 'Transatlanticism' amb la banda que va formar el 1997 a la Western Washington University, a dues hores de Seattle. Va ser un concert impecable, sobri, amb tots els músics vestits de negre, jocs de llums minimalistes i un Gibbard molt motivat.
Cançons com 'The New Year' i 'This is the sound of settling' van sonar com els hits que encara són ara, amb les melodies imaginatives de Gibbard embolcallades per un so guitarrer que a l'època se situava en la línia més tova de l'emocore. El que passa és que el do per les melodies del de Bremerton brilla encara més amb l'embolcall de The Postal Service. Amb l'electrònica de Tamborello i el contrapunt vocal de Lewis s'envolen molt més encara i el públic va celebrar de manera totalment justificada meravelles com 'The district sleeps alone', 'Sleeping in' i 'Such great heights', que avui sonen plenament vigents.
Si Death Cab for Cutie vestien de negre, The Postal Service ho feien de blanc i els jocs de llums eren més vistosos i colorits, com la seva música. El resultat va ser una vetllada màgica, d'aquelles on tothom sembla feliç i se'n va a casa content de no haver-s'ho perdut. A més, es van acomiadar amb dos bisos: 'Such great heights' en acústic ("una versió d'Iron & Wine", va bromejar Gibbard, ja que el barbut de Carolina del Sud va ser qui la va fer primer d'aquesta manera) i una 'Enjoy the silence' de Depeche Mode, ara sí, amb tots els músics a l'escenari, que va sonar a comiat gloriós.