[title]
Aquest any, els Gegants de Barcelona celebren el seu sisè centenari. Sí, sí, 600 anys d’història i cultura barcelonina han acompanyat les icòniques figures de les festes populars de la ciutat. Per commemorar-ho, els gegants seran el tema central de les festivitats del Corpus, que es duran a terme fins al diumenge 2 de juny. Però, a més, al llarg del 2024, s’han organitzat tot un seguit d’actes extraordinaris, exposicions i activitats per celebrar aquest aniversari tan especial.
La primera referència escrita d’un gegant a la ciutat (i al món) es remunta al 1424 i la trobem al Llibre de Solemnitats de Barcelona, que inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus d’aquell any. Des de llavors, durant aquesta festivitat, els Gegants de la Ciutat han sortit a passejar-se pels carrers de Barcelona. Però, sabíeu que durant divuit anys els gegants van tenir prohibit participar en el seguici?, o que del 1979 al 1992 el Corpus no es va celebrar el carrer? El compte oficial de la xarxa X de Barcelona (@barcelona_cat) ha explicat algunes curiositats que al voltant de la història del Corpus i dels Gegants de la Ciutat.
🎵 Els Gegants del Pi ara ballen, ara ballen, els Gegants del Pi ara ballen pel camí 🎵
— Barcelona (@barcelona_cat) May 30, 2024
1780. Els Gegants del Pi estan preparats per sortir a la processó del #CorpusBCN.
Però una cèdula reial de Carles III els ho prohibeix. Què ha passat?⤵️#unaHistòriadeBCN pic.twitter.com/f3LnIEm1t8
Es va prohibir ballar als gegants
La història es remunta a l’any 1780. Els Gegants del Pi estaven preparats per sortir a ballar a la processó del Corpus, però una reial cèdula, una mena d’ordre expedida pels sobirans de la Monarquia Espanyola entre els segles XV i XIX, els ho prohibia. El manament provenia de Carles III i el justificava perquè els gegants eren "poc convenients a la gravetat i decòrum que es requereix". Des de llavors, i durant divuit anys, els gegants van tenir prohibit exhibir-se durant el seguici. No va ser fins a l’any 1798 que les figures van poder tornar a ballar durant el Corpus, quan Agustí Lancaster, capità General de Catalunya, va aixecar l’ordre de repressió.
Aquest fet va ser un dels més notables que ha patit el Corpus de Barcelona al llarg dels més de 700 anys d’història que té.
La cèdula reial prohibia els gegants perquè eren "poco convenientes a la gravedad y decoro que se requiere".
— Barcelona (@barcelona_cat) May 30, 2024
Durant 18 anys (18!) els gegants no van poder ballar al seguici, fins que el 1798 Agustí Lancaster, capità General de Catalunya, va accedir a aixecar l'ordre. pic.twitter.com/EFHUQJMdvZ
El primer Corpus de Barcelona
La primera referència que es té d’aquesta festivitat a la ciutat correspon a un pregó del 1320, on s’especificava que es faria una processó. Al cap de tres anys, els gremis de Barcelona van començar a involucrar-se en el seguici i s’encarregaven de gestionar i organitzar els seus diversos entremesos.
Amb els anys, el consistori i els gremis van anar introduint diferents costumaris a la processó com La Víbria, que la passejava el gremi dels ferrers; La Mulassa, el gremi dels paraires, i els gegants.
El Corpus fora dels carrers
L’any 1979 el Segon Concili Ecumènic del Vaticà, el 21è de l’Església catòlica Romana, va manar que la processó del Corpus no sortís de les esglésies. El mandat es va mantenir vigent durant tretze anys, de manera que no va ser fins al 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics, que es va retornar la processó als carrers gràcies a les entitats de cultura popular de Ciutat Vella.