Tricicle (ara sí) diu adéu als escenaris

Van néixer l'1 de novembre de 1979 i el 3 de febrer de 2019, després de gairebé 40 anys en escena, Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir s'acomiadaran dels escenaris. És a dir, que el Tricicle deixarà de rodar. No ho faran amb cap espectacle nou, sinó d'una manera millor, portant al Teatre Victòria 'Hits', una peça que van estrenar al Teatre Circ d'Albacete el 2016 i que recull, com bé indica el títol, els dotze números més famosos (i una traca final) del que encara és una de les companyies catalanes de teatre  més internacional i amb més fans, tant aquí com arreu del món, amb deu peces teatrals al darrere, set sèries de televisió, un llargmetratge... A partir del febrer que ve, Gràcia, Sans i Mir només mantindran la seva feina com a productors i la direcció d'espectacles, cosa que ja fa anys que porten a terme. Amb molt d'èxit, per cert. No hem d'oblidar que Tricicle és l’únic grup teatral de l'Estat que manté tots els seus membres fundadors actuant. 

Quan van començar la gira de 'Hits' ja van anunciar que plegarien, que volien acomiadar-se del públic que els havia acompanyat durant aquestes quatre dècades de fer-nos petar de riure sense parlar, només amb gestos i una imaginació infinita.  Fins ara, més de 175.287 espectadors han vist 'Hits' a l'estat, cosa que vol dir 277 funcions i 35 ciutats visitades. Poca broma. En una nota de premsa feta pública per la companyia, Mir esmenta l’escriptor Marcel Proust i la seva magdalena per parlar del seu últim xou, allò de les experiències sensorials com a records: “'Hits' és com una magdalena de Proust: cada esquetx et porta els millors records del passat”.

Quan va estrenar 'Bits', el 2012, Gràcia ja va dir que aquest seria el seu últim espectacle de creació i que no deixarien de treballar en projectes paral·lels, ja siguin produccions escèniques, televisió o cinema. El Tricicle ha estat al darrere, per exemple, de 'Forever young' o 'Spamalot', una adaptació del mític espectacle dels Monty Python. Mir és qui més carrera ha fet en solitari com a director teatral i és responsable d'èxits com 'Pel davant i pel darrera'. Al cinema, va dirigir, per exemple, 'Lo mejor que le puede pasar a un cruasán'.