[title]
Ens pot semblar extraordinari però –pel que es veu– resulta un fet bastant habitual. Dimecres al matí, una colla d'operaris buiden l'altell d'un pis de l'avinguda Diagonal, a tocar del passeig de Sant Joan i Verdaguer. Entre andròmines i pols salta la sorpresa, una bomba! L'artefacte és antic, és evident, però no deixa de ser un explosiu i, en conseqüència, salten totes les alarmes. Els operaris avisen l'arquitecte responsable de l'obra qui ho posa en coneixement de la propietat qui finalment truca els Mossos. Trenta minuts més tard els agents arriben acompanyats dels TEDAX, els especialistes en desactivació d'explosius.
No triguen massa. Els tècnics fan la comprovació, constaten que no hi ha cap perill i s'emporten l'explosiu dins d'una motxilla. No prenen excessives precaucions, tampoc desallotgen l'edifici, intervencions com aquestes es realitzen de forma freqüent. A falta de confirmació, sembla tractar-se d'una granada de morter d'uns 40 centímetres, de la Guerra Civil, és a dir, amb una antiguitat aproximada de 80 anys. El protocol habitual –segons ens confirmen des del departament de Comunicació dels Mossos– és la retirada de la bomba i la seva posterior detonació en un entorn segur: "Es tracta d'artefactes molt vells. Però una bomba és una bomba i per molt de temps que passi no perd el seu poder".
La retirada d'explosius de la Guerra Civil encara es produeix en dos àmbits, o bé a camp obert o bé mitjançant les troballes que es realitzen a pisos particulars. Acostumen a repetir el patró del cas que ens ocupa: es buida un habitatge després d'un llarg període de lloguer que comprèn diverses generacions d'una mateixa família. Desapareguts els membres més longeus, els descendents no són capaços d'explicar l'origen de l'explosiu. Tot queda, per sort, en una anècdota. Un cas, però, que deixa moltes preguntes sense resposta: quantes bombes queden amagades a Barcelona? Quin perill real amaguen aquests artefactes ocults? Misteris per desactivar.