[title]
Un altre teatre que comunica el tancament. La Vilella, petita sala de Poble-sec, ha anunciat avui que, després de set anys treballant, no podien seguir oberts. La setmana passada, el grup Balañá anunciava que abaixaria la persiana del Club Capitol a final de temporada perquè no els propietaris de l'edifici no els renovaven el contracte de lloguer. El setembre de 2018, va ser la Sala Muntaner la que va comunicar que no tornaria a obrir. Mentrestant, el Teatre Apolo segueix tancat a l'espera que es resolgui el conflicte entre els propietaris i diversos artistes, als quals els deuen molts diners. El panorama és desolador.
El cas de La Vilella, a més, posa damunt la taula un problema recurrent avui dia: l'autoexplotació. El comunicat del teatre diu: "Tan sols l’autoexplotació d’una part molt important del sector fa que les arts escèniques segueixin en peu. En totes aquestes temporades nosaltres mateixos hem patit aquest camí de l’autoexplotació i hem conviscut amb moltíssimes companyies que sobrevivien gràcies a invertir, com nosaltres, el seu temps, la seva energia i els seus diners en projectes amb els quals creien. Però no creiem que un sector professional pugui mantenir-se en aquestes condicions sense el perill d’esdevenir cada vegada més amateur, i no ens sentim còmodes afavorint-ho com a espai". Clar i català.
El teatre de Poble-sec, a més, remarca les dificultats que tenen els creadors per trobar llocs on aixecar un projecte: "Si prenem com a referència l’indicador de la recerca i creació, podem afirmar que no hem aconseguit trobar la forma de mantenir una proposta de recerca escènica professional a Barcelona. La primera senyal d’alarma va saltar per nosaltres l’any passat quan vam haver d’aturar 'La cuina', el laboratori de la companyia. Els suports en aquesta branca van ser impossibles d’assolir i els creadors participants havien de dedicar cada vegada més temps a feines que els permetessin seguir pagant el seu dia dia fins que, finalment, els era impossible participar en la recerca".
A La Vilella, clarividents, pensen que "cal un canvi urgent que englobi la totalitat del fet teatral, que el pensi en la seva totalitat". I afegeixen un element que és comú amb el cas del Capitol, "la gentrificació". "Després d’un període llarg lluitant per mantenir en condicions l’espai, abocant diners a mantenir unes infraestructures que una vegada i una altra es deterioraven pel mal estat de l’edifici, ja no ens queda energia, temps, ni diners per seguir amb la lluita", diuen.
Fa uns anys, l'Ajuntament de Barcelona va salvar el Tantarantana de seguir el mateix camí quan un fons voltor va adquirir l'edifici del Raval on hi és des de 1996. El consistori va posar el teatre dins la xarxa de fàbriques de creació i va deixar-lo en mans dels seus gestors, tot consolidant un model on l'edifici és públic i la gestió és privada i finançada amb diners de les administracions.
NO T'HO PERDIS: Circ i teatre de Nadal a Barcelona