[title]
Volien muntar un bar, però en poc més de dos mesos ja han descobert que la majoria de gent s'acosta a la bonica barra de Glug a dinar. També a beure, és clar, perquè la carta de vins és un dels grans al·licients d'aquest nou local que va obrir el mes de juliol passat a l'Eixample, a la cantonada dels carrers París amb Viladomat.
La raó és que el vi és el protagonista en aquest projecte de Beatrice Casella i Iván García. El nom, onomatopeia de glop, o el fet que la carta de begudes sigui més llarga que la de menjar són bones pistes. També els tiradors dels vins que se serveixen a copes i que, juntament amb el cartell amb els preus de les diferents referències, és el primer que es troba un entrar. Bé sigui pel menjar, pel vi o per tots dos, Glug ha començat amb molt bon peu. Un plujós dijous nit de finals de setembre és ple, i fins i tot algun curiós treu el cap per buscar de taula de darrera hora. “És la novetat”, assegura García amb modèstia.
Ell ve de Direkte Boquería i ella era cap de cuina a l'Hisop, dues de les cases més respectades de la ciutat. És només l'última línia dels impressionants currículums d'aquesta parella, que ara ha decidit iniciar el seu propi projecte. I dels seus caps surten idees tan enginyoses com unes croquetes de macarrons.
Tot i que és veritat que a la curta carta hi ha plats més interessants, és impossible no aturar-se en aquestes originals croquetes que, ens expliquen, van sorgir xerrant al cotxe de camí a una calçotada. Sembla una bogeria, però explicades tenen la seva lògica: els clàssics macarrons fornejats amb beixamel i amb la seva cobertura de formatge gratinat, però aquí el crocant l'aporta el fregit exterior. Mirant al voltant comprovem que no som els únics encuriosits per tastar-les.
Disposen de 200 referències de vi i d'una carta breu, inspirada i arriscada
Salvant distàncies, recorden una mica els 'arancini' italians, substituint arròs per pasta. Perquè sí, aquí no hi ha metàfores ni paranys, sinó uns senyors macarrons. Això de la referència italiana potser no és casualitat, perquè Casella és d'allà i segur que també ha tingut molt a veure en la versió de les olives a l' 'ascolana' (arrebossades) que aquí s'omplen també amb pollastre i se serveixen sobre un suc reduït.
Aquesta és una mica la idea: platets pensats per compartir i fer una ronda de tapes molt suggeridora al voltant de les copes de vi. Per exemple, unes gambetes braves, cruixents i boníssimes, servides amb una salsa de tomàquet que demana sucar-hi pa. O una sopa de ceba amb botons de formatge comté, per als qui ja pensin en clau tardorenca. Més arriscat és el curri de bledes, on les tiges de la verdura somien ser espaguetis. Siguin més senzills o complexos, la veritat és que tots els plats destil·len molta personalitat i ganes de fer alguna cosa diferent. Recorrent al tòpic, fa la sensació que tots dos han creat el bar del qual serien clients habituals, encara que en aquest cas hagin d'estar a l'altra banda de la barra.
Hi ha espai per a unes 35 persones, la majoria seient la bufona barra que recorre l'ampli local. També hi ha alguna taula per als que prefereixin aquest format. El tiquet mitjà són uns 40 euros, encara que com sempre la beguda –amb preus gens disparats i més de 200 referències en carta de vins, escumosos i també sidres– marcarà el tiquet final. Obren de dijous a dilluns a partir de les set del vespre, i els dissabtes i diumenges també al migdia. Un horari que, reconeixen, també està molt pensat perquè els diumenges a la nit i els dilluns els que treballen en hostaleria tinguin on anar.
NO T'HO PERDIS: Els millors bars de vins de Barcelona