[title]
De vegades els tòpics funcionen. "El bar al qual a nosaltres ens agradaria" anar és una definició una mica suada de molts negocis, però és seure a Fino Bar (Torrent de les Flors, 113. T. 93 627 66 23) a xerrar amb els seus responsables i entendre que això és exactament el que han aconseguit. Ubicat a la part més alta de Gràcia, per sobre de Plaça Rovira, lluny de l'enrenou i on encara queda barri, el defineixen com a un bar modern amb ànima de botiga de queviures.
Un local sense cuina i on, aquí un altre tòpic, han aconseguit fer en virtut aquesta carència. La proposta va més enllà de les conserves i els embotits i aposta per donar un toc propi a una selecció excel·lent de producte. El responsable de la carta és l'Alberto Ibáñez, un dels sis socis d'aquesta aventura, i amb experiència en cuines de renom com ara Lomo Alto o Àbac.
Del seu cap han sortit dos dels hits de Fino Bar: les tortitas Inés Rosales que se serveixen calentes amb sobrassada de bou –de Soler Capella, a la Boqueriamel i formatge fumat, i l'enginyós croq-fondue. Volien tenir croquetes, però sense fregidora, posen a taula la massa de les croquetes per 'dipejar' amb torradetes de pa. Meravellós invent per cedir a l'instint de cruspir-se la massa de les croquetes abans de cuinar-les, cosa que tots hem fet alguna vegada a casa.
Les conserves i alguns fumats –com l'anguila amb què es corona el bistec tàrtar (inspirat en el de Jordi Vila al Velòdromo, confessen) o algunes amanides– són de Perelló, el pa de Montserrat Forners, i els guisats (capipota, cigrons …) els cuinen per a ells la gent de Bodega Amposta. Magnífics proveïdors, i també elaboració pròpia dels llardons o la boníssima vaca madurada. És fàcil entendre per què la màquina de tallar embotit és una altra de les estrelles de la casa.
Les picades d'ullet al sud a la carta de vins, amb una bona selecció de vins generosos, enllacen amb el nom. Un bar fi, per posar-se fi i on hi ha bons fins, fa broma en Betu Martínez. És un altre dels socis d'aquest bar que fins i tot té mascota, Serafino, creada per Eva Monje, també part del projecte i que s'ocupa de tota la imatge gràfica. Incloent-hi el disseny de la carta de vins, que canvia cada dos mesos de la mà d'un altre dels socis, Jorge Ferrer, que s'ocupa d'elaborar una llista molt inquieta on manen els naturals. I tan interessant és que la temptació de definir Fino com a un bar de vins o un bar de vins naturals és forta.
I en certa manera ho és. Però en pocs mesos han estat els parroquians els qui han anat redefinint el concepte i els han animat a donar més importància a la part sòlida i incloure-hi fora de carta. Ara com ara Fino Bar obre de dimecres a divendres a les nits i dissabtes i diumenges també al migdia. Encara que té una barra on ve de gust seure a prendre alguna cosa, la majoria surt d'aquí sopat. Ens expliquen que per uns 25 euros per cap i uns 35 si cauen algunes copes de vi.
NO T'HO PERDIS: Els millors bars de tapes de Barcelona