[title]
"Un gran defensor de la justícia social amb l'esperit combatiu d'aquest barri i la implicació del seu teixit associatiu", així ha descrit la regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, a Nelson Mandela durant l'acte d'inauguració de la plaça del barri de Bon Pastor dedicada a l'activista sud-africà. Arran de la proposta de l'entitat Centre Euro Àfrica, Barcelona ha dedicat la plaça que hi ha entre el passeig de Mollerussa i el carrer de Tàrrega al barri del Bon Pastor a l'expresident de Sud-Àfrica i Premi Nobel de la Pau.
Diferents personalitats de la política barcelonina van assistir a l'acte d'inauguració, com el tinent d'alcaldia, Albert Batlle, i la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida. També hi va haver representació veïnal per part dels membres de l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, del Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs, i de l'entitat Centre Euro Àfrica que van impulsar activitats com xerrades, tallers, degustacions i una actuació musical.
Amb aquesta iniciativa, Barcelona homenatja un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l'apartheid i que es va convertir el primer president de la República de Sud-àfrica l'any 1994. Després de fundar i dirigir la branca militar de l'ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, va ser detingut i condemnat a perpetuïtat de presó i a treballs forçats. La seva sentència va indignar milions de persones i la seva figura es va convertir en un exemple de la lluita per la igualtat racial. Arran de la pressió social, després de 27 anys de presó, Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990, i va defensar la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. Tres anys després, Mandela i de Klerk a guanyar Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l'apartheid i l'establiment d'una democràcia no racial al país.
Un barri per la llibertat
La plaça Nelson Mandela no és l'única que homenatja una figura que representa la llibertat i els drets del poble, sinó que el passat mes de gener, el barri també va inaugurar la plaça de la Lluita per les Llibertats en honor a la lluita veïnal de Bon Pastor durant l'època franquista. Malgrat que la història del Bon Pastor està ben documentada, no hi ha gaires fonts que expliquin la lluita dels veïns i veïnes per millorar les condicions de vida marginal al barri durant el règim franquista. El que sí que se sap és que el Bon Pastor va ser un dels barris populars de Barcelona més representatius de la lluita contra el franquisme i que les demandes de millores laborals i veïnals sovint es castigaven amb penes de presó.
Canvis de nom a altres carrers i espais públics de Barcelona
Només un 7,6% dels carrers de Barcelona tenia nom de dona l'any 2021. Tot i que segons algunes cançons, novel·les i pel·lícules Barcelona té nom de dona, la realitat és que fa tres anys, de 4.600 espais 'batejats' de la ciutat, només 350 portaven el nom d'una dona. La Ponència de Nomenclàtor, la comissió que s'encarrega dels topònims de la ciutat, va aprovar fa uns mesos la creació de noves vies i canvis de nom a 26 carrers, places i jardins de tota la ciutat, 12 dels quals es canviarien per noms de dones.
A més de les vies barcelonines, durant aquest 2024 sis biblioteques públiques barcelonines canviaran el seu nom pel de personalitats relacionades amb el món del llibre i la cultura o de l'entorn veïnal i associatiu. Algunes d'aquestes seran la Biblioteca Vila de Gràcia, que portarà el nom de la narradora, comediògrafa i periodista catalana Rosa Maria Arquimbau, i la Biblioteca Fort Pienc, a l'Eixample, que rebrà el nom de l'editora, escriptora i poeta Ana María Moix Messeguer.