[title]
A la casa de menjars Bo de Bernat de Sant Antoni he vist i menjat coses que no creuries: una de les millors galtes de porc de Barcelona a 6,75 euros, capipotes abundants i impecables a 6, cues de 30 persones per menjar un dimecres qualsevol de gener... ¡I un paio a la taula del costat que es va demanar una botifarra amb seques de primer i un entrecot de segon!
Bo de Bernat, el restaurant de cuina catalana que va obrir el cuiner d'origen filipí Bernat Dalisay fa dos anys, acaba d'obrir una segona seu. Més gran, més còmoda, més nova i millor, en general: Bo de Bernat Aragó (Aragó, 122. T. 932 66 23 80) té taules més espaiades, i panells al sostre que milloren l'acústica infame del seu germà gran.
Però la resta continua igual. Cuina catalana feta amb mà fina i bon producte, a preus de rebaixa. Dalisay va passar gairebé una dècada exercint de cuiner a la mítica Bodega Gelida, especialista en el tema. Per què canviar el que ja funciona? "A Bo de Bernat d'Urgell hi havia molta gent. I vaig pensar que valdria la pena tenir-ne un altre. Els clients m'ho demanaven, la veritat", explica. En lloc de fons d'inversió, l'expansió s'ha fet amb els seus cosins: "Joel i René, un cuiner i un cambrer de primera. Volia que continués sent un lloc familiar, a prop del barri, i jo estic als dos llocs. Era impensable, el que hem aconseguit", comenta ufà.
La història de Bo de Bernat és atípica: un restaurant de barri que ha triomfat a tota la ciutat, amb un propietari-cuiner filipí que fa servir un receptari que semblava condemnat a l'oblit (i cada cop està més de moda). "Em diuen sempre que l'he encertat, i escolta, estic molt content. És cert". Què ha après de l'èxit del primer Bernat? "Doncs que ens encanta relacionar-nos amb la gent. Veus que estan contents, et diuen que ho fas bé, i això t'anima encara més a treballar millor", respon.
No hi ha cap diferència d'oferta entre els dos Bernats. Una carta molt llarga amb planxa, plats de cullera i arrebossats, "i tot fet des de zero, casolà". Unes croquetes de fricandó boníssimes costen cinc euros, quatre unitats. I pots afegir-hi una guarnició de patates fregides o de mongetes de Santa Pau "que no són de pot. Ens les porten cada dia de Sant Antoni". ¡A 1,5 la guarnició! "No tindria sentit servir un plat a cinc i una guarnició a quatre", riu. Han pujat "uns centimets, esclar", però continua el petit prodigi de menjar molt bé de carta a preu de menú de migdia.
Sí que hi ha alguns plats que toquen producte car (però a preus irrisoris en comparació amb altres restaurants). Com, per exemple, unes llamineres carxofes confitades amb pernil ibèric, a 9,50, o mig quilo de mitjana madurada a 24 euros, ideal per compartir. "La gent jove em demana aquestes coses". Però el més habitual continuen sent plats com cigrons amb bolets i botifarra negra, fins i ben treballats amb all i julivert, a 4,50 euros.
Dalisay ha incorporat plats cada cop més vintage, com els cervellets arrebossats o els ronyons al jerez. "A alguna li cau la llàgrima pensant en els de l'àvia", riu. Sobre els preus inusitadament baixos: "El fet que siguin tan barats ressalta encara més que el producte és bo. Ser un restaurant econòmic no devalua la nostra qualitat", conclou.
El fet de tenir preus tan barats ressalta la qualitat del producte
Val la pena recordar la història de Dalisay: va arribar fa 25 anys a Barcelona "sense res, sense idea de cuinar ni els plats de cuina filipina. Zero. Però vaig veure una gran oportunitat. Es pot aprendre tot". Va estar onze anys a la marisqueria O'Centollo –us podeu fiar del seu polp a la gallega– i gairebé deu al Gelida. Un filipí al capdavant del restaurant de cuina catalana popular que triomfa a Barcelona. "Sempre hi haurà algú que et digui que no parles català, però això no té importància. El més important és veure nens i gent gran menjant cargols i capipota!".
De vegades sortim a menjar un 'brunch'. El 'brunch' no és dolent en si mateix
Bo de Bernat II també manté, clar, l'esmorzar de forquilla a partir de les nou: bacallà a la llauna, capipota, fricandó, ous de Calaf amb cansalada i guarnició... Bo de Bernat Aragó també és un dels punts clau a l'hora de posar-se fi a primera hora. Cal preguntar-li sobre la (artificial) polèmica d'esmorzar de ganivet i forquilla vs. brunch (que si per alguna cosa ha servit és per haver de suportar els 'influencers' de la xistorra a més dels youtubers dels pancakes). "M'agrada anar a menjar i veure què fa la gent. I de vegades, els dies de festa, surto amb la meva dona a menjar un 'brunch'. El 'brunch' no és dolent en si mateix. De vegades et canses de menjar fricandó i capipota". Aquí queda això.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de cuina catalana de Barcelona