[title]
Tenim circ a dojo, les primeres espases del teatre català damunt l'escenari, espectacles alternatius, musicals, i a primer cop d'ull podríem dir que la cartellera de Barcelona, aquest Nadal, brolla diversitat, amb el públic que omple platees i moltes ganes de tothom de tirar endavant, després de la tardor complicada que hem viscut. Però si ens hi fixem, veurem que ens falta alguna cosa. Sí, sí, una cosa que hi és tot l'any, amb molta varietat, noms internacionals, gent d'aquí. Saben què és? Doncs, dansa. Aquest Nadal, senyores i senyors, hem decretat gairebé per unanimitat que Barcelona sigui una ciutat lliure de dansa. I fa pena. Ja que només trobem l'Eifman Ballet al Liceu. I dos dies...
Ni el Mercat de les Flors, ni l'Antic Teatre, ni la Hiroshima, temples barcelonins del moviment, oferiran durant les festes cap espectacle de dansa. Han canviat la dansa pel circ o pel teatre irregular. I la llàstima és que hagin de triar. Com si Nadal fos una bona oportunitat per fer calaix i pensessin que amb la dansa això no passarà. No podem tenir una ciutat amb una programació de circ tot l'any? Hem de triar entre circ i dansa? Va, busqueu una resposta.
Ja podem fer una producció nacional de dansa, ja podem inventar-nos un festival metropolità, que quan la gent té temps i ganes de ficar-se en una sala d'arts escèniques en la millor època de l'any, es troba que, simplement, en falta una. No ho entenc. Com tampoc no entenc com és que els grans teatres públics han pràcticament renunciat a oferir dansa. Això, tanmateix, donaria per a una altra notícia...
Pensin que potser el Nadal seria, precisament, el millor moment per muntar un gran festival a Barcelona, si el que volem, d'una vegada per totes, és treure'ns les manies de sobre i fer entendre que el moment actual és d'un vigor extraordinari, amb artistes d'aquí que competeixen amb els millors del món, si parlem de qualitat, alhora que som capaços de convertir un art presumptament minoritari en un espectacle que desperti l'interès de tothom.