Un Robert Plant a l’alçada de la seva llegenda fa vibrar el públic a Barcelona

Ningú sabia ben bé què es trobaria en aquest concert anunciat com Robert Plant presents Saving Grace featuring Suzi Dian, perquè aquí no coneixíem la cantant que l’acompanya i encara no han enregistrat cap disc junts, però la presència a Barcelona de la llegendària veu de Led Zeppelin va ser motiu suficient perquè l’Auditori del Fòrum s’omplís de melòmans de gom a gom.

La multitud s’havia congregat per veure un antic Déu del rock que, als 75 anys, ha decidit baixar de l’Olimp i dedicar-se a fer la música que li agrada: peces de folk i de blues barrejades amb versions d’altres artistes (Moby Grape, Leon Russell, Low…) i, finalment, també alguns títols de Led Zeppelin molt menys obvis dels que va interpretar en la seva última visita a Barcelona, al Cruïlla del 2016.

La banda, impressionant per l’elegància i la potència, constava de dos instrumentistes de corda (guitarres, banjo, mandolina…) i una bateria, amb Suzi Dian agafant de tant en l’acordió i el baix elèctric. El format era tan versàtil que podia passar de l’acompanyament més subtil, com passava a ‘The rain song’, a la potència més fèrria de cançons com ‘Let the four winds blow’ o ‘Monkey’, una de les dues cançons que van tocar dels nord-americans Low, amb record inclòs perd la pèrdua de Mimi Parker, que va morir fa un any.

Una veu en un estat de forma excel·lent

Amb el públic entregadíssim, Plant va fer gala d’una forma excel·lent pel que fa a la veu, amb algunes espurnes que recordaven de l’energia sexual que el va convertir en una icona del rock, però en aquesta ocasió molt més terrenal. Plant sembla haver-se convertit en un home savi que ha renunciat al camí de la fama per connectar amb l’essència de la música i això és el que va fer, sorprenentment relaxat, davant d’una audiència entregada que va tenir la sensació d’estar vivint un d’aquells concerts especials que es recorden tota la vida.

Van ser gairebé dues hores que van passar com un sospir, perquè la banda no va caure mai en l’ensopiment. Canviant d’instruments, de timbres i de dinàmiques a cada cançó, el ‘setlist’ va mantenir una narrativa ascendent que va culminar amb l’esplèndida ‘Angel dance’ de Los Lobos. I encara hi va haver temps per dues tandes de bisos, una amb ‘House of cards’ de Richard i Linda Thompson i la tradicional ‘Gallows pole’. El veritable comiat, però, va arribar amb tota la banda cantant a cappella una altra tradicional, ‘And we bid you goodnight’, en què Plant va cantar ‘Bona nit’ en català una vegada i una altra fins que va acabar de matar d’amor un públic que va marxar amb un somriure que costarà anys esborrar.

NO T'HO PERDIS: Els millors concerts del mes a Barcelona