[title]
Que la cuina tradicional catalana és tendència és innegable. Macarrons, capipotes i fideus a la cassola han tornat a ser èxits a les taules dels restaurants nous. Però ningú no pot acusar Jordi Artal, xef amb dues estrelles Michelin per Cinc Sentits, de pujar a aquest carro. Ja des de l'obertura del seu restaurant, el 2004, va plantejar la cuina com una actualització creativa del receptari familiar català. I ara acaba d'obrir Jordi Artal a Time Out Market Barcelona, una cuina pròpia –res d'assessories– on podreu menjar –sense estar-vos de res: primer, segon i postres– per un preu mitjà de 30 euros.
A base de cuina catalana, és clar. "He anat als plats de tota la vida. Hi ha uns canelons de la meva àvia, també una recepta de la meva mare... Són plats que després de tants anys encara tenen molt de cor, perquè els vaig aprendre directament d'elles", explica Artal. Plats memorables, per sucar-hi pa. La seva carta és curta, només 14 plats, però tot l'encerten.
Tot són plats amb cor, apresos directament de la meva mare i àvia
Començant per un plat de canelons que és pura festa major i amb el qual és obligatori escurar fins l'últim indici de beixamel (i es percep, en el farciment, la poderosa aportació de fetge picat).
O unes croquetes de gamba amb carpaccio de gamba boníssimes.
Artal és un xef que per trajectòria i estil trenca motlles. Nascut al Canadà de pare i mare catalans, no ha treballat a cap restaurant que no fos el seu ni ha rebut formació culinària acadèmica. Des de petit, cada estiu passava una temporada amb la seva àvia a la Costa Brava. I a banda de gaudir de la llibertat dels estius sense pares, es va contagiar de la vocació de la cuina.
No és que la seva passió per la cuina familiar naixés per reacció al sistema hamburguesa-pizza americà, sinó per les visites a Catalunya: "Tornava cada any, per estiu i Nadal. I és un tipus de cuina que trobava a faltar als Estats Units. Sempre m'he sentit molt català, més quin canadenc o ianqui", confessa. Res de pràctiques a ElBulli, sinó a la cuina de l'àvia.
A banda de per la cuina, el jove Artal va desenvolupar una ràpida aptitud per a la informàtica i els ordinadors i es va traslladar a Silicon Valley, on va passar deu anys treballant de director de màrqueting d'una tecnològica (i per pura diversió, muntava sopars de menú degustació a casa seva amb amics). Quan va esclatar la crisi de les .com, es va establir de manera permanent a Barcelona "perquè volia fer un canvi a la meva vida". Ho va tenir clar: "Amb la meva mare i la meva germana, vam muntar Cinc Sentits. La idea era fer un restaurant de barri, petitó, però com que som uns exagerats la cosa es va anar complicant a poc a poc", riu.
En un món, el de les Michelin, dominat pels grans grups, cal preguntar-li si és complicat mantenir una rara avis com Cinc Sentits: una empresa familiar amb un xef al capdavant que no ha treballat mai a cap altre lloc que no sigui el seu restaurant. "A l'inrevés, aquesta particularitat juga a favor nostre. Tenim un caràcter molt propi i familiar, res de look corporatiu, som un restaurant indie de Barcelona, proper i càlid. La cuina és familiar i de proximitat, i també hem volgut mantenir aquest caràcter no elitista al Time Out Market", sosté.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona