[title]
Entrar-hi és com ser un dels globus vermells que corren per les venes dels humans a ‘Érase una vez el cuerpo humano’. Aquesta imponent estructura és una escultura sonora de Laia Estruch, pensada perquè el públic del MNAC la travessi per dins. Es diu ‘Trena’ perquè està formada per tres grans tubs de 35 metres de llargada que s’entrellacen entre ells i, a part de recordar-nos al pentinat i al flux sanguini, també ens parla dels circuits que organitzen el nostre món: els camins, els cables, les carreteres, o les canonades, que l’artista ha estudiat detingudament.
És una escultura sí, però també una instal·lació sonora: dels tres tubs que la formen, el públic només pot passar per un d’ells, mentre que un altre està reservat per acollir l’artista i de l’últim en sona una música molt especial. Cada hora, del seu interior en brolla una peça musical gravada amb la veu de l’artista -tan distorsionada que semblen flautes electròniques- produïda amb la col·laboració de Xavi Lloses. A més, la peça té moviment: un cop ets dins, pots notar com hi bufa el vent (o "alè", com diu Laia Estruch!), que fa vibrar les parts de la trena.
'Trena' està dissenyada per amplificar i deslocalitzar el so del nostre cos: parlar fort un cop hi ets a dins recorda a l'eco que se sent quan entres dins una cova, una església o un pis buit, encara amb les caixes per desfer. Al seu interior, la Laia Estruch hi durà a terme una sèrie de pràctiques experimentals amb la veu: “La meva pràctica està a mig camí entre l’escultura i la performance, i l’escultura la contemplo com un cos viu que em serveix d’escenari i on puc experimentar amb la veu i la coreografia”, explica.
De fet, aquesta és la primera peça de l’artista que incorpora la interacció del públic: “És la primera que penso perquè als espectadors els passin coses similars a les que em passen a mi quan experimento”, comenta Estruch. En entrar-hi, “l’escultura et treu de la ciutat i del museu” i, a la vegada, la trena de grans dimensions es converteix en un ‘set escultòric’ per a fer córrer la veu i el cos com si fóssim nosaltres els globus que volten per la sang del MNAC.
