Una històrica biblioteca de Barcelona, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional

L'arquitectura de Barcelona és reconeguda a escala mundial i és un dels punts forts de la ciutat que atrau milers de turistes cada any. Si aixequeu el cap per carrer, segur que descobrireu joies arquitectòniques en les quals mai us havíeu fixat i, si investigueu una mica més, trobareu racons meravellosos com el Dipòsit de les Aigües, convertit des de 1993 en la biblioteca del campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. L'edifici va ser projectat l'any 1874 i, des de llavors, s'ha convertit en un dels tresors arquitectònics de la ciutat i, ara, el Govern l'ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric. A més, també s'ha delimitat un entorn de protecció al voltant de l’edifici per tal de garantir una millor preservació de l'espai. 

Malgrat que fa gairebé tres dècades que funciona com a biblioteca universitària, el Dipòsit de les Aigües no es va construir amb aquesta intenció, sinó que havia de satisfer la demanda d'aigua que necessitava el parc de la Ciutadella. Per aquest motiu, Josep Fontserè i Mestre va projectar l'edifici l'any 1874 just al costat del parc, on ara també hi ha el Zoo de la ciutat. Un any després, el disseny de Fontserè i Mestre es va començar a construir mentre ell era el director de les obres del parc de la Ciutadella, en el marc de l'Exposició Universal del 1888. Malgrat que en aquella època ja era freqüent utilitzar estructures amb pilars de fosa, Fontserè va dissenyar una estructura més clàssica pel gran pes que hauria de suportar el dipòsit: va utilitzar una base de murs de càrrega amb fileres paral·leles de murs portants, perforats per arcs de mig punt de 14 metres d'alçada que encara es conserven. En total, el dipòsit té 15.000 m³ de capacitat i es diu que el jove Gaudí també hi va participar calculant l'estructura, un treball que li va valdre per aprovar una assignatura de la universitat.

Amb el pas dels anys, l'edifici va rebre diversos diferents usos, com el de centre hospitalari i un plató cinematogràfic, i les dues plantes sota el dipòsit havien estat una sala d'exposició de materials de construcció, un asil per a gent gran, un magatzem de material del cos de bombers de la ciutat, un dipòsit d'expedients i les oficines de la Guàrdia Urbana. Després de tantes vides, l'Ajuntament de Barcelona va encarregar als arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio la recuperació arquitectònica de l'edifici el 1988. Uns anys després, el 1993, el Dipòsit es va rehabilitar per acollir l'actual Biblioteca general de la Universitat Pompeu Fabra, que actualment també acull la seu de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives.

Una de les biblioteques més fotografiades

L'actual biblioteca de la UPF s'ha convertit en una de les més conegudes i fotografiades de la ciutat i centenars d'estudiants de diferents universitats de Barcelona s'apropen per intentar trobar lloc per preparar-se durant la temporada d'exàmens. Per accedir-hi, s'han de baixar les escalen que hi ha al claustre central del campus de Ciutadella i recórrer un passadís subterrani que creua la biblioteca nova, un trajecte que és objecte de bromes entre els estudiants de la Pompeu Fabra per la seva longitud. Les xarxes socials també estan plenes de mems sobre el fred que fa dins, la complicació de trobar un lloc per seure i de com molta gent només hi va per fer una fotografia per Instagram i marxar.

NO T'HO PERDIS: Coses per fer a Barcelona al juliol

Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona