[title]
Vallcarca no és hipster. No té terrasses espectaculars. No té botigues d’artesania ni cafès amb te importat de l'Índia. No té la charme de les guies turístiques. Els pocs turistes que hi arriben, busquen perduts el Parc Güell.
A Vallcarca, per cada deu minuts que camines et trobes deu solars. No és una exageració: a banda i banda del carrer s’acumulen els espais buits, alguns ja plens de males herbes. Pels veïns d’aquest barri que no és nucli, que no és turístic, que no és ric, els enderrocaments han estat la constant dels darrers anys. Les excavadores han deixat un paisatge rosegat.
Quan es van començar a tirar cases a terra, es va fer amb la promesa de crear espais verds i equipaments per al barri. Només entre 2008 i 2010 van haver-hi més de 30 enderrocaments. Quan va arribar la crisi, però, els inversors privats (Núñez i Navarro sobretot) van decidir que no era bon moment per posar diners a la perifèria. Ara queden els espais buits.
Qualsevol espai buit, però, és una possibilitat. El passat dissabte 9 de maig, a un dels solars més grans del barri, s’hi va organitzar un torneig de futbol femení, una xerrada i concerts. Era mes de maig i la gent havia sortit al carrer.
Una mica més amunt, la plaça de la Farigola ha passat de ser un espai pràcticament abandonat a comptar amb una font i una zona de jocs. L’emplaçament no podia ser més adient: davant de Can Carol, un edifici que havia de ser convertit en equipaments pel barri, però que a hores d’ara encara té les parets despintades, les antigues finestres sense vidre, i per no tenir, no té ni sostre.
Just al costat del camp de futbol, una pancarta significativa penjava sobre l’hort autogestionat pels veïns: “Recuperem els espais morts, fem horts de vida”. I és que el barri ha començat a expandir-se en horitzontal i de les males herbes n’han fet projectes.
Vallcarca no és 'hipster'. Vallcarca té solars abandonats i recuperats.