[title]
Una sala de concerts amb oferta gastronòmica i de còctels. Així serà el nou Molino, que s'inaugura el 27 d'octubre i que l’1 de novembre de 2024 ja comença a caminar amb un concert de Kahil El’Zabar Heritage Ensemble i continua amb una vintena d’actuacions el mateix mes, entre les quals destaquen les d’Ayọ (el 2), Eliane Elias (9 i 10) i Maestro Espada (el 21). En parlem amb el nou director, Víctor Partido, que ve de dirigir l’Aclam Club, i també està al capdavant del festival Altaveu de Sant Boi a més de ser músic i productor (Partido, Riders of the Canyon). Ara, encapçala el projecte de Barcelona Events Musicals, empresa organitzadora del Cruïlla, encarregada de gestionar l’espai de l'Ajuntament durant els pròxims quatre anys.
Al Paral·lel conviureu amb la Sala Apolo, el Paral·lel 62 i els teatres. Quin és el paper del Molino en tot aquest ecosistema?
Hi ha la voluntat que el Paral·lel torni a ser un eix important i el Molino planteja un paper força diferent de la resta d'actors, no deixa de ser un ‘one of a kind’. El Molino planteja apropar-se a propostes singulars d'una manera molt propera. Això implica que de vegades podràs tenir tiquets més alts perquè tindrem artistes amb un renom, però els veuràs de prop, i això ja és un valor afegit molt important. També tindrem comèdia i activitats d’associacions vinculades al districte i al barri. Jo crec que és un ‘melting pot’ interessant que, sumat a l'oferta actual, i al projecte de l'Arnau, pot ser significatiu.
El jazz és la música que li donarà identitat?
Per mi és una proposta d'alta cultura, és tornar a posar la música sobre un escenari on preval la música, on prevalen les propostes arriscades i les propostes dels músics. Tornarem a veure música 'versus' entreteniment. Això és molt important, perquè fa moure una peça a la ciutat. L’espai és òptim perquè el jazz sigui la música de la casa, li va com un guant. Dit això, també ens plantegem gèneres com una mica ‘off-side’ o complementaris, com l'experimentació, el flamenc i la cançó d'autor.
Totes són músiques que es toquen, oi?
És posar la música per davant de tot. Aquí els llums juguen un paper bastant testimonial, volem que parli la música, que parli la proposta artística, i sobretot que el públic pugui viure una experiència memorable, que digui, uau, aquesta sessió ha estat brutal. A Barcelona hi ha una gran part del públic que de vegades no sap ben bé on caure quan vol veure música. Vol veure música en acció i no haver d'anar a grans recintes.
A El Molino també s’hi podrà menjar i beure còctels.
Sí, l'espai té cuina, i el Jok porta la nostra part gastronòmica. És imbatible en els còctels i pel que fa al menjar hem fet una adaptació per les possibilitats que ens dona El Molino, sempre sent respectuosos també amb el que està passant.
"També t’oferim una carta molt meditada perquè puguis gaudir d'una experiència gastronòmica que no et distregui de la música"
Normalment, quan vas a un concert no saps si sopar abans o després.
Exacte, aquí et donem l'oportunitat de viure aquesta experiència musical i també t’oferim una carta molt meditada perquè puguis gaudir d'una experiència gastronòmica que no et distregui de la música.
I quin tipus de menjar hi haurà?
Hem recuperat fórmules molt de ‘finger food’, però amb un toc personal, fins i tot el ‘pepito’ de vedella, hem fet coses que estan vinculades a tradicions de Barcelona, fins i tot de barri, i altres una mica més innovadores. A la platea tens una cosa més per jugar amb les mans i l’amfiteatre el veig més de plat. Hi ha plats, entrepans i tapes.
Teniu opció vegana?
Sí, sí, l'opció es contempla i a més no és única, està contemplada en tot el recorregut de tast.
Una cosa important deu ser com portes els plats a la gent sense distreure del concert.
És tot un art, de fet. Per això convoquem la gent una mica abans. Si la sessió és a les vuit, a les set i mitja comencem el recorregut, que és acompanyar la gent en aquesta experiència, asseure-la bé, fer un bon protocol de comunicació entre el cambrer i el que passarà després. Després ja és el client qui marca els seus tempos. La idea és que el públic no perdi l'atenció amb això, sinó que sigui un complement.
Dius que El Molino no serà tant com el Blue Note de Nova York i potser més com el Ronnie Scott's de Londres?
Pot ser un referent més clar, però bàsicament això és El Molino i tindrà la seva personalitat. De moment obrim amb una identitat molt marcada, dues sessions i club. Però això pot variar, hem de veure també com reacciona la gent. Quin és el segment de gent que ens visita? És l’'insider' pur o és un turista cultural que es vol implicar d'alguna manera en l’oferta cultural de la ciutat? Hem de veure quin és aquest tant per cent. Tenim indicis, però s’ha d’anar veient amb el temps.
Les entrades ja estan a la venda.
Sí, tot el mes de novembre, d’aquí poc surten les de desembre. El desembre serà una mica més sui generis, perquè hi ha Nadal, sopars d'empresa... La gent es dissemina molt més. La idea és mantenir un equilibri artístic i poder acollir propostes de música local. També crec que l'‘stand-up comedy’ li donarà una vida.