[title]
Des de fa unes setmanes que no puc parar de taral·lejar: “Is somebody gonna match my freak?”. Estic obsessionada amb la pop-star Tinashe i quan pensava que no podia estar-ho més, apareix vestida així:
No sabia que necessitava una samarreta-senyera-del-Barça-amb-mànigues-personalitzades fins que vaig veure les fotos de la Tinashe amb una samarreta-senyera-del-Barça-amb-mànigues-personalitzades i ara sento que cada dia de la meva vida que passo sense ella és un dia perdut… Torneu-la a mirar bé, no puc ser l’única que viu atrapada en aquestes fotos:
S’ha de dir que la Tinashe molt probablement no portava la samarreta per fer bandera de la seva afició pel club barceloní, sinó per celebrar els números rècord als quals ha arribat la seva cançó “Nasty” a Spotify, aprofitant que la plataforma de streaming és també el patrocinador de l’equip i apareix el seu nom ben gros a la samarreta.
Així i tot, això no treu que faci il·lusió veure a grans celebritats lluir peces que sentim nostres, com quan la Dua Lipa va aparèixer amb una jaqueta de la bandera de Mallorca i tots vam embogir davant d’aquesta imatge gairebé onírica.
Visca el Barça, però fes-ho alta moda
Fa un temps que aquest estrany sentiment de validació que sentim quan gent de fora llueix símbols o indumentària nostrada està a l’ordre del dia. Les principals culpables? Les samarretes de futbol. Igual que va passar al seu moment amb les samarretes de bandes de rock antigues, les equipacions esportives s’han convertit en una peça molt cotitzada pels amants de la moda.
No és estrany entrar a Pinterest i trobar-te amb infinitat de fotografies de joves 'fashionistes' exhibint una samarreta del Barça (o d’altres equips), sense que això tingui res a veure amb fanatisme futbolístic. És el “blockette core”, tal com se l’ha batejat a Tiktok.
Al món de la moda, ja se sap, més és més. Ara amb una simple samarreta d’un equip de futbol que has trobat a la teva botiga de segona mà de confiança (o a la teva re-venedora/especuladora de Vinted preferida) no n'hi ha prou i és per això que ja comencen a aparèixer els primers fruits de la 'yassificació' de les samarretes de futbol.
Conner Ives és el dissenyador d’aquestes samarretes del Barça fruncides (i qui diu del Barça, diu de qualsevol equip de futbol que trobi) que ja es venen a comerços d’alta moda.
Ell mateix descriu la marca com a “esbojarrada, sostenible i sexy” i és que un dels principals atributs de Conner Ives és recuperar peces de roba que han sigut donades o estoc mort destinat a grans abocadors perquè visquin una segona vida. Ha sigut amb la col·lecció d’enguany SS24 que Ives ha vist el potencial específic de “tunejar” la gran quantitat de samarretes de futbol que acaben als abocadors de roba.
Blasfèmia!
Com és d’esperar no a tothom li ha semblat bona idea veure samarretes dels seus equips confeccionades com a peces estrictament de moda i alguns usuaris de Twitter ja es posen les mans al cap.
Hauria d’aprendre’m almenys 5 jugadors del Barça si aconsegueixo la samarreta de la Tinashe? És imprescindible saber 5 cançons d’un grup de música per portar una samarreta seva que has trobat a l'Humana? És immoral que una samarreta del Villarreal reconfeccionada es vengui com a alta costura per 240€ si ho podries haver fet tu? És menys vàlida una obra de Rothko perquè “el teu cosí petit l’hauria pogut fer”? I el més important de tot: Is somebody gonna match my freak?