El Palau de la Música Catalana programa el proper 30 de setembre una intensa jornada musical amb nous artistes que prometen ser el futur de la música clàssica. Els voleu descobrir?
A la vida sempre hi ha un moment on tot comença, on desprès de molt de temps d’estudi i formació apareix la primera oportunitat per demostrar tot el que un val. I aquesta és la motivació del cicle-concurs El Primer Palau, una iniciativa amb més de 25 anys de tradició al Palau de la Música, i que aquest any consistirà en una jornada maratoniana a la sala modernista, on set joves talents de la música clàssica oferiran concerts breus amb molta substància. Els registres seran molt diferents –uns són cantants, altres són instrumentistes virtuosos, fins i tot hi haurà participació internacional–, però l’esperit és el mateix: demostrar que l’esforç ha obert pas a un domini excel·lent i emocionant de la música.
L’any passat, El Primer Palau el va guanyar un conjunt de càmera, el Quartet Atenea. Va ser un altre pas ferm en un desenvolupament professional que necessita tant del suport d’institucions com el Palau de la Música com del públic aficionat a la música clàssica. És per això que us animem a anar a l’edició d’enguay: no només s’hi escoltarà música fabulosa –una coneguda, una altra no tant, i per això resulta encara més estimulant la proposta–, sinó que tindrem l’oportunitat d’escoltar ara uns intèrprets que seran importants en el futur. La cita està programada per aquest proper dissabte, 30 de setembre: el primer concert començarà a les 11.00 del matí, i així fins les 19.00 de la tarda, amb un preu de l’entrada de 20 euros. Aquí us donem més informació sobre els participants. No us ho perdeu.
És un fagotista estonià, nascut el 1998, i que ha causat sensació a la televisió. El seu nom, doncs, és força conegut als països bàltics i escandinaus, però aquí encara hem de gaudir del seu talent i sorprendre’ns amb el seu domini de l’instrument. Peäske ha triat peces d’Isaac Albéniz, Pierre Max Dubois i Gotthard Odermatt.
Carla va néixer a Sant Cugat del Vallés el 1997 i toca el violoncel, un instrument tan exigent com ric en possibilitats, i ja ha començat a desenvolupar una interessant carrera a Europa, que va començar quan va guanyar el Premi Internacional Pau Casals ara fa cinc anys. La seva tria inclou música de Brahms, Txaikovski i el compositor català Gaspar Cassadó.
És la més jove de tot el concurs: va néixer a Salamanca el 2005, i toca el clarinet. Tot i tenir només 18 anys, ja ha guanyat un concurs internacional a Salzburg, i domina amb la mateixa traça el piano. En el seu programa s’han inclòs composicions per a clarinet de Schumann i el romàntic francès Ernest Chausson.
Serà la primera veu de la marató: és una mezzosoprano especialitzada en el repertori dels lieder i els oratoris, una opció no tan enlluernadora com l’òpera, però que requereix la mateixa profunditat dramàtica. Per al seu concert, ha triat cançons de Eduard Toldrà, Xavier Montsalvatge, Modest Mussorgsky i Claude Debussy amb un concepte en comú: totes són històries d’infantesa.
La segona veu del concurs, en aquest cas un contratenor amb el registre agut més alt –és a dir, arriba a la tessitura de soprano–, i això vol dir que la seva especialització és l’opera barroca, principalment la de finals del segle XVII i la primera meitat del XVIII. El seu programa inclou àries de Händel i Monteverdi, tot i que farà una excursió al primer romanticisme i el segle XX espanyol amb cançons de Rossini, Eduard Toldrà i Joaquín Turina.
Va néixer a Utrera, Sevilla, i ha començat a destacar professionalment a París, on participa en conjunts de cambra. Toca el saxofon, un instrument amb un vincle no massa gran amb la música clàssica, però que té un repertori interessant. Ell ha triat composicions de Gabriel Fauré, Manuel de Falla i el rei del tango argentí, Astor Piazzolla. El seu concert tindrà acompanyament de guitarra.
Toca la flauta, i la seva carrera professional fa temps que va per bon camí. Ha tocat a Europa i a Àsia, i en aquesta ocasió oferirà un programa aparentment breu –només dues composicions– però molt exigent, amb obres de Salvador Brotons i Charles-Marie Widor.
